Un cop sembla que les restriccions per la Covid estan desapareixent i després de dos anys sense celebrar-se, el passat 27 de març, es va dur a terme una nova edició de la Cavallada. Avui crec que ja podríem tractar aquesta festivitat com a tradicional dins els actes organitzats al municipi, ja que des de fa anys està totalment consolidada. Ja en són quaranta-tres!

Després de la trobada i esmorzar a l’Hort d’en Negre va començar la rua. Un circuit per carrers i places, on uns quants bars i botigues col·laboradores van oferir coca, brunyols i vi als participants que anaven passant. Un cop ja quasi finalitzada la passejada i a l’alçada de les places dels Homes i de les Cols, es van acumular la gran majoria d’animals tot esperant que el campanar major de la Basílica fes sonar les dotze. En aquest just moment fou quan mossèn Joan va sortir amb el salpasser i l’aigua beneïda davant la portalada. Aquest és el moment culminant de la celebració, quan els animals van desfilant un a un davant del rector. Al seu pas, algun dels genets aturen la marxa, altres fan que l’animal mogui el cap, altres les potes, alguns van al trot i d’altres simplement passen.

D’animals n’hi ha de totes mides i colors, pentinats, despentinats, grans, petits, nans. Però en aquesta ocasió hi havia un cavall d’una mida destacable que sobresortia, quasi gegant, de potes gruixudes i pelatge negre llarg i lluent. Va ser l’admiració del públic, al seu pas es sentia: «quin cavall més maco», «mira, mira que gros!». També són d’especial interès els carruatges. Sobretot el carro, menat per la família Arnau, que encapçala la comitiva equina on hi té especial rellevància la figura de sant Antoni.

La resta de família, segueix a continuació amb l’abanderat davant de tot. Per cert podríem dir que és un dels únics moments, per no dir l’únic, on algú treu a lluir la bandera del nostre municipi.

Van explicar-me que la Cavallada de Castelló va sorgir en una tertúlia a l’avui desaparegut Hostal de Ca l’Anton a finals dels anys setanta. M’agradaria felicitar un cop més al Grup Cavallista de Castelló i especialment a la família Arnau per portar aquesta festa fins als nostres dies.