Diumenge al vespre van saltar les alarmes a les xarxes. Després que l’humorista Lluís Jutglar, més conegut com a Peyu, expliqués, a través d’un fil de Twitter, que TV3 havia “censurat” un gag de la tercera temporada del programa Bricoheroes, que presenta juntament amb Jair Domínguez, la polèmica va situar-se al punt de mira.

L’humorista va decidir penjar el gag a la xarxa, havent afirmat que compartir-ho “no era fàcil” entenent que estava exposant TV3 i que “s’hi jugava la feina”. Al fragment, s’hi veu els dos humoristes xerrant sobre implants capil·lars turcs. Fins aquí res a destacar. Just després, però Domínguez li demana a en Peyu què més li agradaria tenir en el cas de ser ric i aquest respon: "Que me la xupés la Letizia Ortiz". El vídeo que Jutglar ha compartit acaba aquí.

Tot i això, els usuaris de les xarxes i la seva rapidesa, que no perdonen, han localitzat els darrers set segons del gag en què el de Vilafant continua: “És poc de ric, és poc de ric! M'haguessis dit la filla…”, i tots dos comencen a riure. Encara que just després Domínguez deixa anar “no, la filla és excessiu”, el comentari està fet, de la mateixa manera que tot i que, en el comunicat d’en Peyu de diumenge al vespre, expliqués que havia demanat retirar-lo, la primera idea era clara.

La polèmica arriba quan l’humorista defensa que el que els ha passat és censura i que se’ls vulnera la llibertat d’expressió. És clar que a la televisió pública n’hi ha d’haver, de llibertat d’expressió. De fet, que no n’hi hagi hauria de ser imperdonable. Tanmateix, fer la broma de sempre sobre el tema de sempre i definir-se com a “innovador” o “transgressor” no és adequat, sinó una excusa. Podem omplir-nos la boca parlant de micromasclismes i insistint que a les escoles s’ensenyi als infants a prendre consciència de gènere, però si seguim sense entendre que aquestes “bromes” estan fora de lloc, i més tractant-se de menors, és de ser molt il·lús creure que podrem viure en una societat millor.

No passa res per acceptar que s’ha estat desencertat tot i ser presentador d’un programa d’humor. Sent-ho, precisament, s’hauria de tenir present que hi ha bromes, per molta llibertat d’expressió que existeixi i que es vulgui defensar, que no són correctes. No ho són a la televisió pública i no ho són entre el grup d’amics que fa la cervesa al bar. I crec que aquí hi ha precisament el punt clau de la polèmica.

De la mateixa manera que penso que s’han d’aturar comentaris masclistes, homòfobs i racistes que es deixen anar entre broma i broma, s’han d’aturar els que es fan als mitjans de comunicació perquè si no seguirem permetent comentaris sexistes sobre la dona sense cap tipus d’impunitat i a la lleugera perquè, total, s’emmarca en els límits de la llibertat d’expressió. Emparar-ho tot sota aquest paraigua és fàcil i un debat etern, però ni el masclisme ni tampoc l’extrema dreta, per exemple, hi han de tenir cabuda.

A les xarxes, el debat ha estat immens. Uns defensaven l’humorista entenent que sí que es tracta de censura i d’un atac a la llibertat d’expressió. D’altres consideren que els comentaris vulneren les dones pel fet de ser dones, siguin o no privilegiades. Perquè la manera de fer, el com, no és adient. Es parteix de l’imaginari masclista i d’aquest tristament en coneixem massa de prop les conseqüències. Evitem-ho.