La nostra llengua, sobretot a l'Empordà, és d’una varietat i riquesa sorprenents. Trobem formes diverses i curioses en el nostre parlar del dia a dia. Si hi pensem seriosament, ens en farem creus.

REFRANYS, DITES I FRASES FETES

Comencem pels refranys i dites: «Mor qui xiula i viu qui piula». «More’t, Ton, que el qui queda ja es compon». «Setembre a la fi, garrofes a collir». «Feu com els burros de Viure, trempar i riure». «Qui molt s’ajup, el cul ensenya». «Carrers molls, calaixos eixuts». «Si res li escau, poseu-li blau». «Llimones i all, metges al carall». «Massa fruita trenca la branca». «Gat golut i noia finestrera, tapeu-li la gatera». «Aigua, Senyor, que de vi ja en venen». «Home casat, burro espatllat». «Qui es posa a redemptor, surt crucificat». «On no hi ha sang, botifarres no s’hi fan». «Març ventós i abril plujós, fan el pagès orgullós». «El setembre, s'endú els ponts o eixuga les fonts». «En el pot petit hi ha la bona confitura». «Els testos retiren a les olles». «De malagraïts l’infern n’és ple». «On entra el sol, no hi entra el metge». «Al juliol, ni dona ni cargol». «El sabater és el més mal calçat». «Petit feix, al llarg del camí creix». «Qui no pesca al juliol, no pesca quan vol». «A la vora del riu, no hi facis el niu». «Home ros i gos pelut, val més mort que conegut». «Qui lluny se'n va a casar, o va enganyat o va a enganyar». «Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes». «Quan se'n van els diners, molts amics els segueixen». «El ponent la mou i el llevant la plou». «Tinc una pixera que m’arriba a la Jonquera, i si no hi puc anar, m’arribarà a Perpinyà»...

I llavors, fent referència directa als sants: «Si fa sol per Sant Blai, collita rai». «Per Santa Creu, faves i pèsols a tot arreu». «Els goigs de Sant Elies, haver-los guardat quan els tenies». «Per Sant Miquel, el berenar se'n va al cel». «Per Sant Josep, la múrgola treu el bec». «Sant Silvestre, per la porta o per la finestra». «Per Sant Andreu, pluja, neu o fred molt greu». «Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l’any»...

De l'acció de caure en fem servir tres formes diferents: Fotre's d’oros, anar de trompis i fer una aterrissada. Quan volem dissentir d’algú, diem que «està de punyetes aquest» o «i un be negre (amb potes rosses, de vegades)», «puja aquí dalt i balla, para el carro»... Amb el verb anar confegim expressions com: «Anar a tota pastilla», «anar-se’n el sant al cel», «anar a tres quarts de quinze», «anar a estiracabells», «anar carregat d'orgues», «anar de naps a cols», «anar fins a la quinta forca», «anar de bòlit o anar d’estranquis». Amb referència al temps, diem: «Fa rispa» o «aquí s’hi couen ous»; també, en un altre sentit, «demà a cap hora» i «això és de l’any de la Maria Castanya (o de la picor)».

Accions com: «Llevar-se amb el peu esquerre», «clavar una gardela», «fer el toc», «fugir d'estudi», «fer passar pel tubo», «fer la pasqua a algú», «enviar a fregir espàrrecs», «tocar el dos (que el tres ja és fora)», «vendre’s l’enteniment», «fugir que les cames li toquen el cul», «negar-se en un got d'aigua», «mocar-se amb mitja màniga», «trobar una romeguera», «trobar la terra de fer pipes», «quedar-se tan panxo», «estar que trina», «girar cap i cua», «no ser ni tu ni vós»...

I expressions com: «Aixequem-nos i aneu-hi», o «ensuma nas que no en tastaràs». Dites crítiques, com: «Deixar algú pels gossos» o bé «aquest està grillat». I encara, formes diverses com: «Ser de can si n’hi queda», «xoca’n cinc», «que et bombin», «de tuti colori», «perola vella»: «bony o forat», «un poti-poti», «tenir el fetge com un guarda-robes», «quin cacau» o «tal·li-tal·lera».

I acabem amb una vella dita: «Benaventurats els que creuen en els passos zebra, perquè ells aviat veuran Déu». «En trobaríem per parar un tren». I «avall, que fa baixada»...