Al bell mig de la plana de l’Empordà, acompanyada de petits poblets al seu voltant, amb el mar i la muntanya a dues passes, hi trobem l’encarregada de presidir la comarca. Figueres ostenta senyorialment el seu paper de capital gràcies a l’exaltació dels seus atractius, la creació de nous però també a la conservació de les tradicions arrelades, que amb el pas del temps l’han fet posicionar com una de les ciutats cabdals del nostre país.

Sense ser un lloc per perdre’s, Figueres és la primera ciutat en donar la benvinguda als forans i l’última en acomiadar-los. Es converteix així no tant sols en una mera porta d’entrada i sortida sinó una aturada imprescindible d’aquelles per senyalar i remarcar al mapa.

La vil·la causa innombrables sensacions al turista durant la seva visita, li ofereix el descans i confort necessaris i sobretot el convenç perquè torni. Es tracta d’un indret recomanable per visitar-lo sense presses, a poc a poc on cada passa sigui coneixadora de tots i cadascun dels racons amagats caracteritzats per la seva singularitat. Aquí es difumina el mite de ciutat d’atractiu únic: el museu Dalí és solament part de l’eix vertebrador figuerenc que s’ha de veure i viure com un tot.

L’arquitectura i el centre històric

Endinsem-nos al cor, al rovell de l’ou, l’escenari on es desenvolupa l’activitat quotidiana. L’ombra dels plataners cobreix l’àgora figuerenca, espai per excel·lència molt concorregut i de múltiples usos. Uns l’aprofiten per fer caliu i des dels bancs situats a banda i banda sotmeten els temes més punyents a debat i discussió, d’altres s’hi arriben per establir contactes nous o agafar-se un respir després d’unes atrafagades compres i la nova generació es reserva “el pirulo”. Acompanyats pel monument dedicat a Narcís Monturiol els joves hi han establert el seu punt de trobada.

Diversos estils arquitectònics com el neoclàssic de la Casa Polideseia, el noucentista de la Casa Pagès o el modernista de la Casa Cusí es combinen a les contruccions vora la Rambla. Precisament d’aquest últim en trobem una altra mostra a la plaça Josep Pla on s’alça l’edifici del teatre obra de Llorenç Ros i oferidor d’una rica programació cultural. Un xic més avall topem amb la via més longeva, el carrer Nou el qual desemboca a la Rambla.

No gaire lluny treu el nas la Font Lluminosa i la moderna plaça Catalunya que amb la seva coberta fotovoltaica referma el compromís sostenible i en aquesta línia trobaran permanentment tota la ciutat vestida i engalanada de flors i plantes ben cuidades, una gran aposta per un futur més verd que ha dut a rebre merescudament la distinció de “Vil·la Florida”.

I no oblidéssim la plaça de Gra on els colors de la fruita i la verdura constitueixen l’ambient perfecte per ser seu mercantil tres vegades per setmana. Tot i així cal destacar la irrumpció i consolidació d’un mercat de productes selectes a l’estació.

Cultura i patrimoni a l’abast

Un segle ençà es començà a gestar un immens somni a la ment d’un empordanès. Tan gran que en va reproduir de més petits a les seves creacions artístiques. Salvador Dalí, un mestre amb totes les lletres, caminà entre els móns; el de la realitat i el de la imaginació i entregà a la seva estimada ciutat que l’havia vist néixer, créixer i morir l’invalorable tresor de la seva obra fidel resseguidora de la seva vida. Des de fa anys, concretament el 1974, recollida al Teatre Museu Dalí un univers idoni pels qui els agradi perdre’s i deambular en la trajectòria d’aquesta imprescindible figura de l’art.

Però no deixem els fonaments artístics de racó i viatgem al Museu de l’Empordà el qual exhibeix una magnífica col·lecció d’art contemporània formada a partir de donacions i dipòsits. També acull exposicions permanents de disciplines variades com l’arqueologia o l’escultura.

Tot seguit, aventurem-nos a observar, conèixer o fer memòria d’uns objectes imprescindibles per a qualsevol persona a la primera fase de l’existència: les joguines. Aquestes ens acompanyen, ens diverteixen, ens obren als altres i sobretot conformen la meravellosa etapa de la infància.

El Museu del Joguet de Catalunya en recull uns quatre mil. Des de cavalls de cartró, pilotes, cuines, trens, ossets o baldufes que en el seu moment pertanyien a personatges tant destacats com Anna Maria Dalí, Quim Monzó o Federico García-Lorca, seguits de fotografies antigues de mainada entretinguda amb els seus joguets.

I amagat al damunt d’un turó hi resideix una joia tant enome com les seves dimensions. Amb capacitat per a sis mil homes és la fortalesa més gran amb baluards a Europa, el Castell de Sant Ferran fou alçat al llarg dels anys mil set-cents amb finalitats militars.

Les parets han estat testimonis de diversos esdeveniments bèl·lics de la història altempordanesa, començant per la Guerra del Francès en la qual la fortificació hi tingué un paper significatiu i acabant per la Guerra Civil Espanyola provocadora de la destrossa completa de l’entrada principal.

A pesar d’això actualment el turista pot visitar el monument, en òptim estat de conservació, de la manera que més el satisfaci: a peu o en tot terreny. Val a dir que existeix la possibilitat de navegar amb una barca Zodiac per l’interior de les cisternes. Per als qui practiquin esport o vulguin tonificar-se podran satisfer els seus desigs caminant o corrent a “la ruta del colesterol” envoltats d’un entorn natural privilegiat tot rodejant el castell i contemplant la bellesa present a la plana de l’Empordà.

Diumenges obert

L’eix comercial figuerenc pren notòria importància i es disposa rodejant la casa de la vila i la seva plaça. Botigues aptes per tots els gustos i edats, estan a l’altura oferint incansablement la qualitat màxima en els seus productes i serveis acompanyant-ho sempre d’un tracte correcte, familiar i proper.

Els bons professionals saben aconsellar al client perquè l’elecció sigui la millor i li facilita les compres. La denominació de “Ciutat Turística” atorgada a Figueres a l’inici de la canícula permet als comerços no abaixar la persiana els dies festius. Sense cap mena de dubte una oportunitat pels compradors i un impuls als comerciants.

Últimament la ciutat s’ha adonat del valor social i econòmic de les fires i n’ha fet una clara aposta aconseguint fusionar-se amb l’ambient de carrers i places.

A la tradicional Mostra del Vi on des de la Rambla es promociona el sabor de la terra, la Firagri el certamen del camp, la FiraRebaixa portadora dels millors descomptes o la Fira del Brunyol s’hi han afegit d’altres amb més o menys fortuna.

I l’espectacle tampoc passa de llarg d’aquí. Festivals ja consolidats com l’Acústica el qual porta cada final d’estiu música d’alt nivell nacional i internacional repartida entre sis o set escenaris del centre històric, provoca un allau de persones que omple Figueres de gom a gom.

L’experiment del primer festival de Circ al pati d’armes de Sant Ferran també va superar amb escreix totes les expectatives. Artistes vinguts d’arreu del món feren vibrar al llarg de quatre jornades els assistents amb les seves excel·lents, brillants i sorprenents actuacions que tot fa preveure que es repeteixin un any més.

Vet aquí la història d’una gran ciutat. No tant per dimensions o habitants sinó per l’enorme transformació duta a terme, de saber estar a l’altura, d’acollir amb braços oberts a tothom, sense embuts, de conservar els tresors patrimonials i no deixar-se trepitjar. Així es mesura la grandària d’un indret, indispensable per ser el que realment fa i escriu la història.

Vida urbana Història i ciutat

L’antiga Torre Gorgot, avui Torre Galatea, emmarca la ciutat amb el perfil de la cúpula del Museu dalí i el campanar de Sant Pere.Un núbol capritxós damunt de Sant Ferran.La Rambla i les seves placetes conviuen amb el trànsit constant de persones i vehicles.El Teatre Jardí i el monument a Josep Pla. Ciutat de museus únics, com el dels Joguets i de mercats atractius.