La final del Mundial, el final d’una època

Amb una estrella al camp i dues de cosides al pit parteixen avui l’Argentina i França a la recerca de la tercera, que a les 16 hores estarà lluent al pedestal en forma de trofeu daurat que presenta dues figures humanes que sostenen el globus terraqüi. A la base surten els noms de tots els campions: tres vegades el d’Alemanya (el primer país que va conquerir el trofeu, dissenyat el 1974 per l’escultor italià Silvio Gazzaniga) i dues el de l’Argentina (1978 i 1986) i el de França (1998 i 2018).

Kylian Mbappé ja sap que la copa fa 36,8 centímetres i pesa 6,1 quilos. Lionel Messi no l’ha tingut encara a les mans i disposa de l’última oportunitat per agafar-la i besar-la. La va veure de prop el 2014. El rei del futbol, però, és l’aspirant que desafia el campió en una tarda en què es dirimeix el transvasament de poders. Messi, als 35 anys, s’acomiada de la selecció amb trofeu o sense. Mbappé, als 23, pot ser el segon bicampió més jove de la història després de Pelé.

«Només és un partit de futbol, però és la final del Mundial». El difícil equilibri entre la imprescindible fredor per no perdre els nervis abans de perdre el partit i l’absoluta passió amb què s’entrega la vida per guanyar el trofeu més preuat del planeta. Era la reflexió que compartia Emiliano Dibu Martínez, el porter de l’Argentina, el futbolista que està més sol en el terreny de joc i el que es veu més acompanyat pels milers de persones que s’amunteguen, embogides, darrere la seva porteria.

L’Argentina ha convertit la final en l’esdeveniment més important de la història. No és estrany per la carestia d’èxits, amb prou feines pal·liada per la Copa Amèrica del 2021 i per la passió que sent pel futbol. «Soc al lloc on qualsevol argentí voldria estar i molt orgullós i entusiasmat pel moment que estem vivint», va dir Scaloni, que es declara convençut que aquells que estan predisposats a disfrutar «fan millor la seva feina».

Els 10 impactes de Qatar: serà el Mundial de Messi

França compareix amb la serenitat del vigent campió i la serietat que desprenia Didier Deschamps, una mica enfadat per dues qüestions: l’afectació de l’anomenat ‘virus del camell’, una mena de grip sense conseqüències perquè tota la plantilla va sortir a entrenar-se ahir, i la possible tornada de Karim Benzema per participar en les hipotètiques celebracions. El capità del Madrid va abandonar la concentració el dia abans de la inauguració per una lesió muscular de la qual ja s’ha recuperat totalment. «Tenim un grup de 24 jugadors que és el que està aquí. No em preocupen les invitacions de jugadors anteriors, qui hi és i qui no», va respondre.

«¿Benzema? Tenim un grup de 24 jugadors que és el que està aquí. No em preocupen les invitacions de jugadors anteriors, qui hi és i qui no»

Didier Deschamps

— Seleccionador de França

Deschamps i Scaloni van voler evitar el paper que puguin exercir Messi i Mbappé, els líders emblemàtics, companys al PSG. «El partit és entre l’Argentina i França. A part de Messi i Mbappé, els dos equips tenim jugadors de sobra que poden decidir el partit», va afirmar el tècnic argentí, que és, no obstant, qui més depèn del seu jugador. Un fet que ningú nega ni dissimula.

Martínez, de 30 anys, va parlar en nom de l’Argentina en lloc del de capità. Malgrat la solemnitat de la cita. I el motiu rau simplement en les càbales –en l’accepció de la superstició, no de la conjectura– que fan en la selecció. Martínez va comparèixer en les dues rodes de premsa prèvies a les dues úniques finals que ha guanyat l’Argentina: la de la Copa Amèrica a Maracaná i la Finalissima contra Itàlia a Wembley. Hugo Lloris, l’altre porter finalista, va ser el representant, però per l’única raó que ha sortit sempre abans de cada partit.

«Era molt difícil superar el Messi de la Copa Amèrica i el veig millor futbolísticament i físicament. Tenir el millor amb aquestes ganes i aquesta alegria ens dona molta energia».

‘Dibu Martínez

— Porter de l’Argentina

La victòria, en qualsevol cas, va tenir més a veure amb qüestions més terrenals i humanes. Sobretot futbolístiques. Ho va reconèixer Martínez. «Ens agrada que diguin que l’altre equip és una mica més favorit, però no ens sentim inferiors a ningú. Ni millors. Jo sempre dic que el millor està amb nosaltres», va assegurar el porter, convençut. «Era molt difícil superar el Messi de la Copa Amèrica i el veig millor futbolísticament i físicament. Tenir el millor amb aquestes ganes i aquesta alegria ens dona molta energia».

Messi, sobra dir-ho, és el motor que ha arrossegat l’Argentina fins al punt de mobilitzar milers d’aficionats que estan viatjant a Doha sense tenir entrada. «Ens sentim locals a l’entrar en cada camp; és com jugar a l’Argentina i aquest és el gran avantatge que ens va fer refer-nos de la derrota contra l’Aràbia». De la derrota més vergonyosa a la victòria més gloriosa somia l’Argentina. França viu de realitats: la copa és seva i la vol retenir.