La Madeleine, el barri de Normandia on van despuntar Dembélé i Upamecano

«Quan era un nen, Dembélé ja era un jugador d’un altre planeta». Ishiam Nadon, de 23 anys, encara recorda les tardes al barri de la Madeleine, a Évreux (nord-oest de França), on l’actual davanter del Barça deixava en evidència tots els seus veïns sobre un terreny de futbol improvisat.

Fa més de 10 anys que Ousmane Dembélé se’n va anar del seu barri d’infància per formar part del centre de formació de l’equip de Rennes, però parlant amb els veïns d’aquest districte molt modest, amb uns 10.000 habitants i un ingrés mitjà de poc més de 1.000 euros, un té la sensació que encara continua present el fantasma del nen que «sempre portava una pilota de futbol».

Era divendres a les cinc de la tarda, menys de 48 hores abans de l’inici de la final del Mundial de Qatar. Una lleugera boira tapava el cel d’aquest barri format bàsicament per blocs de vivendes socials. Els venedors del mercat ambulant de la Madeleine començaven a recollir la seva parada. Al Nadon, que ven mantes i fundes nòrdiques, no li va importar aturar-se uns minuts per evocar els veïns d’infància que ara formen part de l’elit de l’esport rei. 

«Dembélé era algú que sempre estava jugant a futbol. Fins i tot si estava sol, tenia una pilota i jugava pel seu compte», recorda aquest jove venedor. «Per a nosaltres és un orgull que hi hagi fins a tres jugadors del nostre barri a la selecció», que disputa la Copa del Món de Qatar, afegeix el Nadon, referint-se a Dembélé, de 25 anys, però també a Dayot Upamecano, de 24 i central del Bayern Munic, i Steve Mandanda, de 37 i porter de l’Stade Rennais. 

«Era impressionant»

«Era impressionant»Évreux és una de les localitats que aporta més jugadors als ‘bleus’. Situada a uns 100 quilòmetres a l’oest de París i a la regió de Normandia, aquesta localitat, d’uns 50.000 habitants, representa de manera bastant fidedigna l’anomenada «França perifèrica», segons el terme, tan mediàtic com inexacte, del geògraf Christophe Guilluy, que designa els territoris periurbans i rurals que pateixen cert retard econòmic.

Curiosament, aquest diumenge desenes de milions de francesos tindran posades part de les seves esperances en tres joves, sobretot Dembélé i Upamecano, que apunten titulars, que van créixer i van començar a despuntar en un barri perifèric d’una ciutat perifèrica.

El club Evreux FC 27 (abans anomenat ALM Evreux), amb un estadi que es troba en aquest barri, va contribuir en l’èxit d’aquests joves. «Som l’equip amateur amb més representació a la selecció; sens dubte, es tracta d’un gran reconeixement al nostre treball», assegura Romaric Bultel, actual entrenador de l’equip sènior de l’Évreux FC, que juga a la Nationale 2 (l’equivalent a Espanya de la Segona RFEF). 

«Quan tenia 12 anys, el fèiem jugar amb nens de 14 o 15. Tècnicament estava molt per sobre dels altres. Era impressionant. Era un nen bromista, tímid i una mica despistat»

— Romaric Bultel, exentrenador de Dembélé

Bultel va ser l’últim entrenador de Dembélé en les categories inferiors d’aquest club, on va començar a jugar amb 6 anys. «Quan tenia 12 anys, el fèiem jugar amb nens de 14 o 15. Tècnicament estava molt per sobre dels altres. Era impressionant», afirma Bultel, sobre un Ousmane que recorden com un «nen bromista, tímid i una mica despistat». «Tot i que vivia al costat de l’estadi, de vegades arribava tard als entrenaments», recorda amb un somriure Vincent Mendy, de 37 anys, que va entrenar Upamecano i Moustapha Diatta –el millor amic de Dembélé i un dels assessors de la seva carrera–.

De veïns a finalistes del Mundial

De veïns a finalistes del Mundial«Des que era molt petit, l’Ousmane no sabia si era dretà o esquerrà, perquè quan xutava la pilota ho feia amb la mateixa potència amb les dues cames», declara el Hazim, que destaca que «des de molt petit ja volia triomfar al Barça, perquè el considerava el millor equip del món». Aquest amic d’infància de Dembélé i Upamecano encara recorda els partidets que organitzaven al carrer a la Madeleine, on utilitzaven els arbres com a pals de les porteries. 

Pocs anys després d’haver nascut a Vernon, l’Ousmane i els seus tres germans se’n van anar a viure a Évreux amb la seva mare divorciada Fatimata, oriünda de Mauritània. Davant el bloc de vivendes socials de color gris i una teulada vermellosa on vivien els Dembélé, en un altre bloc molt semblant vivia el seu amic Upamecano. Tots dos s’han convertit en aquest Mundial en dues de les principals novetats de l’onze de Deschamps respecte a la França campiona del 2018.

«Mentre l’Ousmane disposava d’un talent enorme que li va permetre anar superant una etapa rere l’altra, Upamecano era un pencaire. Des de molt jove, el Dayot em va dir que ell es volia convertir en futbolista professional per ajudar la seva mare a progressar», explica Mendy, que manté una bona relació amb el defensor del Bayern.

Els orígens modestos dels ‘bleus’

Els orígens modestos dels ‘bleus’«La Madeleine és un barri molt modest i bona part de la seva població és filla d’immigrants. Molts dels seus joves somien convertir-se en futbolistes, ja que adoren el futbol, però també perquè això els serviria per sortir de la misèria», afegeix aquest entrenador de l’Évreux FC 27. 

Aquest barri no es tracta d’un cas aïllat, sinó representatiu dels orígens modestos de bona part dels integrants de l’equip de Deschamps. Mbappé, Saliba, Kolo Muani, Disasi, Coman… És llarga la llista de mundialistes que van començar a jugar en clubs de la ‘banlieue’ de París, mentre que Koundé o Tchouaméni van començar a despuntar a la perifèria de Bordeus.

«En aquests barris populars, s’acostuma a jugar a futbol tota l’estona, ja sigui al carrer o als camps d’entrenament. És aquí on hi ha el principal planter de jugadors i educadors futbolístics», explica Yves Gergaud, responsable d’observadors del París FC, el segon equip de la capital francesa.

«França es troba en el mateix nivell del Brasil, o fins i tot l’ha superat, en la seva capacitat de produir talent futbolístic», destaca. I això explica, en part, que els bleus hagin aconseguit classificar-se per a quatre finals dels últims set mundials. Sens dubte, la gran potència futbolística d’aquestes primeres dècades del segle XXI.