Les guerreres del rugbi lluiten per consolidar el projecte a Empuriabrava

Anna Ferrusola, capitana del primer equip femení del Rugbi Club Alt Empordà (Valkirias), nota que estan "consolidades, però cada any és una lluita i ens anem adaptant"

Una acció d'un entrenament recent de les Valkirias

Una acció d'un entrenament recent de les Valkirias / EDUARD MARTÍ

Lluís Ribera

Lluís Ribera

Empuriabrava té un dels dos equips amateurs femenins que hi ha a la província de Girona. L’altre és el consolidat GEiEG. El Rugbi Club Alt Empordà té els orígens el 2014, quan es va crear a Navata –amb entrenaments previs a Pont de Molins– amb un equip masculí. El 2018 es van traslladar a Empuriabrava i mantenien només l’equip de nois. Ara, però, l’únic conjunt que hi ha és femení. Són conegudes com les Valkirias, un mot de la mitologia nòrdica que fa referència a dones guerreres amb poders sobrenaturals.

Entrenen dos cops per setmana (els dimarts i els divendres de 20 a 21.30 h) als camps de l’Aeròdrom sota les ordres de Nil Compte. I acaben de renunciar a l’ascens a Primera Catalana –segona categoria– després d’acabar primeres de la primera fase de Segona Catalana –tercera i última– per davant del Catalunya Central (Manresa), Spartans (Granollers), Gòtics-Químic (Barcelona), Cocodrils-Poble Nou (Viladecans) i l’Hospitalet. Les castellonines encadenen el tercer any seguit com a federades i han optat per seguir a la categoria per continuar creixent, «assolir bé els coneixements, la tècnica del rugbi, jugar sobre segur i progressar totes juntes», explica la capitana, Anna Ferrusola.

Part de l'equip de les Valkirias, a Empuriabrava

Part de l'equip de les Valkirias, a Empuriabrava / EDUARD MARTÍ

Les Valkirias estan formades per 25 noies d’entre 17 i 42 anys, la majoria de les quals toquen la trentena. Sobre el camp, en poden jugar 15. Enguany compten amb el suport d’un grup de jugadores de Torroella de Montgrí (Senglars) que no eren prou per conjuntar un equip i que han fitxat per l’Alt Empordà. La majoria de les integrants fa poc que practiquen el rugbi, i per això obren la porta a acollir-ne més. A mitjan novembre, van organitzar un entrenament obert, tant per a nois com per a noies. «El rugbi és un dels esports més inclusius que hi ha, hi ha una posició per a cada condició (física)», defensa Ferrusola. «És un esport de contacte i intens, però hi ha menys risc si estem més concentrades, tenim millor tècnica i anem a les accions amb moltes ganes», prossegueix.

Les semifinals en el record

La temporada passada l’equip va arribar fins a les semifinals de la segona fase de Segona Catalana. Les Tintoreres de Sabadell les van privar de disputar la final pel títol i enguany se les tornaran a trobar en una lliga formada per vuit conjunts d’arreu del país i que finalitzarà el 21 d’abril.

Anna Ferrusola, al camp d'Empuriabrava

Anna Ferrusola, al camp d'Empuriabrava / EDUARD MARTÍ

Ferrusola: «Consolidades? Sí, però cada any és una lluita i ens anem adaptant»

Anna Ferrusola és la capitana de l’equip femení del Rugbi Club Alt Empordà. La llersenca, de 30 anys, es va introduir en el rugbi a l’etapa universitària amb les Osses d’INEFC, quan estudiava Ciències Biomèdiques a la Universitat de Barcelona. Venia del bàsquet (Adepaf, Escolàpies, Roses i Diagonal Mar) i va canviar de pilota. Després d’una etapa posterior al Regne Unit, on «el primer que vaig fer va ser buscar un equip», va tornar a casa i des de fa tres anys juga amb les Valkirias d’Empuriabrava.

Com valoren l’inici de temporada amb el primer lloc de la primera fase de Segona Catalana?

Estem molt contentes amb la temporada que estem fent. I això que vam començar-la amb incertesa i sent molt poques, unes 15. Però una desena de noies de Torroella de Montgrí tenien ganes de jugar, no eren prou per fer un equip i van venir amb nosaltres, ja que teníem l’estructura muntada. Ha anat molt bé per sumar més gent i n’estem molt agraïdes, ja que en algun partit ens presentàvem amb 13 jugadores (n’havien de ser 15).

Que hi hagi vinculació entre equips és habitual a la lliga.

Pràcticament, tots els equips de la lliga són dos clubs fusionats, però nosaltres de moment, no. Fa poc vam anar a jugar excepcionalment un partit a Torroella de Montgrí com a locals, ens ho van demanar perquè era una diada important per al club.

"El rugbi és de contacte i intens, però hi ha menys risc si hi ha ganes, concentració i tècnica"

Tot i quedar primeres, han renunciat a l’ascens a Primera Catalana. Per què?

Ho vam estar parlant amb els entrenadors i les jugadores i al final hem decidit quedar-nos a Segona Catalana, tot i l’alegria de quedar primeres. Hi ha moltes noies que fa un o dos anys que juguen, que estan contentes de com va la temporada i que volen acabar d’assolir la tècnica del rugbi i jugar sobre segur. Es tracta d’acabar d'assolir bé els coneixements i d’anar progressant totes juntes. L’any passat havíem quedat a mitja taula de la primera fase i a la segona ens vam classificar per a les semifinals.

Després de tres anys federades, es pot parlar de projecte consolidat?

Ens fa molta il·lusió sentir la paraula consolidades. Diria que sí, però... Cada any és una lluita, canvia, som jugadores de diferents edats i ens anem adaptant a la situació de cadascuna. Ara, tenim 25 fitxes, però és poc comú que hi siguem totes en un partit; sempre estem obertes a rebre gent nova.

Trenqui el mite que el rugbi és un esport perillós.

Òbviament, és un esport de contacte i intens. Però com més concentrades estiguem i fem les coses amb millor tècnica, menys risc hi ha. En les accions, sempre s’ha d’anar amb moltes ganes, perquè, si no vas al 100% a placar una jugadora, ella sí que ho farà.

L’altre dia van fer una jornada de portes obertes. Al rugbi, hi pot competir tothom, independentment de la condició física?

El rugbi és un dels esports més inclusius que hi ha, si no el que més. Hi ha 15 posicions diferents i cadascuna té una funció única. Hi ha una posició per a cada condició; segons si ets alt, petit, ràpid, o no t’agrada córrer, però sí el contacte...

D’on ve el bateig de Valkirias?

Jo no hi era quan es va crear, però les jugadores m’han explicat que buscaven un nom potent. Va néixer un vespre de festa i va acabar d’agafar forma en converses entre vestidors. El lema és «busquem guerreres i ens hi identifiquem».

Una acció en un entrenament recent

Una acció en un entrenament recent / EDUARD MARTI

LES CLAUS

Estrena amb victòria a la segona fase de Segona Catalana contra el Gòtics-Químic

L’equip femení de l’Alt Empordà va debutar amb triomf el dissabte passat, a casa, en l’inici de la segona fase de Segona Catalana. Les de Nil Compte es van desfer del fusionat GòticsQuímic barceloní 22-17. Aquest diumenge (12.30 h) jugaran a Badalona contra el Tintoreres.

Pendents de recuperar l’amateur masculí i amb equips de formació

L’RC Alt Empordà va retirar l’equip masculí a la temporada passada per manca de jugadors. No obstant això, el club que presideix Lluís Losantos ja treballa per recuperar-lo. Els d’Empuriabrava potencien el planter i tenen nens i nenes d’entre 5 i 13 anys.

Ariadna Dorca, cridada amb Catalunya, deixa l’equip

La jugadora de l’Alt Empordà Ariadna Dorca va ser cridada, a principis d’any, per jugar amb el combinat de Desenvolupament, una segona selecció catalana sub-18. Aquesta temporada, però, la castellonina ha deixat l’equip perquè estudia a la Seu d’Urgell.

Set edicions del torneig de rugbi platja a la sorra d’Empuriabrava

L’RC Alt Empordà ha organitzat, aquest estiu a la platja d’Empuriabrava, la 7a edició del torneig de rugbi platja. Enguany hi van prendre part 180 jugadors repartits en 9 equips masculins i 6 femenins, vinguts d’arreu del país i també algun de Castelló de la Plana.

TEMES