Pau Sala, el "màster" i el "somni" davant el Madrid i el reconeixement "increïble" de Fontajau
El jove jugador vilabertranenc del Bàsquet Girona va disputar 12 minuts i va anotar dos punts contra el conjunt blanc
Pau Sala / BASQUET GIRONA
El vilabertranenc Pau Sala Vallmajó va traient el cap, a poc a poc, amb el primer equip del Bàsquet Girona. Aquest diumenge va disputar el seu tercer partit a la lliga ACB contra el Reial Madrid, el campió d'Europa, al pavelló de Fontajau. Els blancs van mostrar el seu potencial (74-93) per trencar la imbatibilitat dels gironins. Sala va jugar un total de 12 minuts -el partit, dels tres, que més presència ha tingut- i va obtenir els seus dos primers punts a la màxima categoria. Just després d'acabar l'enfrontament, i assegut al primer seient de l'entrada del vestidor del Bàsquet Girona, explicava per a L'Empordà que estava "molt fos", però "molt content de poder sumar minuts amb l'equip, d'ajudar-los amb el que pugui. Toca seguir creixent i anar agafant confiança a poc a poc".
Sobre la derrota contra els blancs, Sala reconeixia que "és l'actual campió d'Europa, són molt bons i juguen molt ràpid. Hem anat per darrere i ho hem pagat". Fa només mig any alternava minuts amb el Bàsquet Girona B i C (a EBA i a Primera Catalana). Si li haguessin dit que pocs mesos després jugaria contra el Reial Madrid, a Fontajau, i que acabaria anotant, què hagués dit? "Que no, que seria un somni". I és que Sala va compartir parquet amb jugadors rivals plenament consagrats i amb àmplia experiència, entre els quals a l'NBA, com Sergi Llull, Rudy Fernández i Sergio Rodríguez. "Ha estat un màster. Divendres els mirava per la televisió, en el partit a Vitòria, i avui tenia en Facu (Campazzo), en Chacho (Rodríguez)...".
Salva Camps, l'entrenador del Bàsquet Girona, va dir-li al saltar a la pista "que jugués dur i que fes jugar l'equip", segons el base i escorta. El tècnic dels gironins el va acabar lloant a la sala de premsa i fins i tot el va escollir com "el millor jugador de l’equip, avui, perquè fa el que se li demana, ni més, ni menys, amb més o menys encert. En els minuts que ha estat a pista, l'equip ha guanyat de 3 punts. Ha estat el millor, no només per l’estadística, sinó perquè fa el que entrenem".
Contra el Reial Madrid, Sala va estar acompanyat per amics i per familiars -els seus pares, el seu germà Pep, jugador del Banyoles, el cosí i el padrí. Precisament els seus pares i Marc i Manel Losada havien estat, el dia abans, a la presentació dels equips del Bàsquet Vilafant, allà on es va formar Sala dels quatre als dotze anys. Durant els parlaments, Jordi Masquef, diputat d'Esports de la Diputació de Girona, va citar Sala com a jugador sorgit del club que ha acabat a l'ACB. I la grada, dirigint-se als pares, va aplaudir fortament.
Ben segur els seus familiars també han estat aquest diumenge uns dels 5.300 espectadors que van aplaudir el jugador altemprdanès cada cop que va llançar a cistella: intent de dos triples i una cistella, a dins, de dos punts, que va ser molt celebrada en el tercer quart: "Ha estat increïble", confessa Sala, amb els peus a terra perquè sobre el fet d'anar al filial, el Salt, de la lliga EBA, diu que "quan toqui anar-hi, cap allà".
- El Port de la Selva i Sant Pere Pescador són els municipis catalans amb més proporció de població estacional a l'estiu
- Un dels turistes assassinats a l'Afganistan era una dona de Figueres
- Els pronòstics dibuixen un juny plujós a l'Empordà i Catalunya i allunyen la pitjor cara de la sequera
- En aquestes localitats de l'Alt Empordà és festiu aquest dilluns, dia de la Segona Pasqua
- Puigdemont i Junqueras, plegueu
- El cantant de Llançà Fredrik Strand arriba a la primera semifinal d''Eufòria' amb dos temes sota el braç
- El Col·legi de Metges de Girona premia el Bernat Jaume de Figueres per 'oferir una atenció rigorosa, humanista i centrada en les persones
- Cadaqués enriqueix el seu parlar amb una campanya de paraules ensucrades
