L'Alt Empordà i les comarques gironines perden més de la meitat de collita d’oli d’oliva

El còctel d’inclemències meteorològiques com la sequera i les altes temperatures que han assolat el territori català durant l’estiu han comportat pèrdues de collita de l’oli molt importants. A les comarques gironines aquestes pèrdues superaran el 60%. Especialment vulnerables són els correus de secà del territori que, per la manca de pluges, es preveu que perdin entre el 70-90% de la producció de l’oli d’oliva. Tot i que les xifres són inferiors als secans, els pagesos amb conreus d’olivera de regadiu també tindran pèrdues substancials que minvaran la collita entre un 40 i un 60%. 

Els pagesos de l’Empordà, el territori on hi ha més conreus d’oliveres, han sigut els grans perjudicats. A l’estiu trenta-quatre municipis van entrar en situació d’emergència, la fase més restrictiva pel que fa al consum d’aigua. Entre les mesures hi havia la supressió del reg agrícola que sobretot va afectar els conreus de regadiu, ja que no van poder aportar aigua als seus cultius. Una situació que va frenar tota la producció de l’oli denominació d’origen protegida «oli de l’Empordà». Segons explica el president de la DOP Oli de l’Empordà, Simó Casanovas, «a l’agost es van acabar les collites, que s’han situat per sota de la mitjana de Catalunya, i fins a finals de desembre no es tornarà a collir». 

Un producte exclusiu

L’escassa oferta d’oli d’oliva a les grans superfícies, induïda per les baixes collites, ha convertit l’oli en un producte exclusiu, tant per la seva demanda com pel seu elevat preu. Un increment que, segons assenyala la Unió de Pagesos, «no correspon amb el percebut per la pagesia per les olives». Des del sindicat recorden que durant molts anys el preu de venda ha estat per sota dels costos de producció. «El pagès cobrava entre dos i quatre euros el litre quan produir-lo els costava quatre euros i, per tant, no treien cap benefici» lamenta el responsable nacional de l’Oli d’Unió de Pagesos, Jordi Pascual. Tot i que la caiguda de les collites agrícoles a causa de la sequera és un dels factors que explica l’augment dels preus al consum, des del sindicat, apunten que en el cas de l’oli hi ha altres factors que hi contribueixen, com l’especulació d’algunes empreses i de la gran distribució.

En aquesta línia, el sindicat pagès denuncia que la crisi de preus del sector de l’oli «no sempre és per raons de mercat» sinó que «moltes vegades obeeix a campanyes enganyoses per part d’envasadors i de la gran distribució que converteixen aquest producte en un reclam». Per fer-hi front, el sindicat proposa circuits curts de comercialització i la venda directa com a estratègia per donar un valor afegit als productors. 

D’altra banda, la Unió de Pagesos posa de manifest que aquesta dinàmica en les pràctiques de mercat ha comportat que ara es considerin excessius preus superiors als quatre euros per litre d’oliva verge extra quan fa més de deu anys ja era el preu mínim habitual d’aquest producte. Una pujada dels preus que, per Pascual, no ha influït a les butxaques del consumidor. «Una persona en un any consumeix 10 litres d’oli. El litre abans valia 5€ i ara en val 8€, per tant, només gasta tres euros més al mes» explica.