Els micropobles demanen unificar criteris per a les renovables

Consideren que s’ha de revertir el model que apunten les tendències actuals, en què està previst que «el món rural esdevingui el principal productor i l’àmbit urbà, el consumidor»

Imatge d'arxiu d'un parc eòlic.

Imatge d'arxiu d'un parc eòlic. / Josep García

Laura Fanals / DDG

Els micropobles catalans consideren que és bàsic «unificar criteris» per al desplegament de les energies renovables, així com fomentar l’autoconsum d’aquest tipus d’energies. L’objectiu, apunten, és revertir el model «que apunten les tendències actuals, en què el món rural esdevingui el principal productor d’energies renovables i l’àmbit urbà, el consumidor». Aquestes són les principals conclusions en matèria de transició energètica a les quals ha arribat el Pla Estratègic sobre desenvolupament local sostenible i creació d’ocupació als micropobles de Catalunya, un procés de diagnosi de les oportunitats i reptes que tenen els municipis de menys de mil habitants, on s’han d’establir les prioritats i estratègiques a seguir per part de l’Associació de Micropobles de Catalunya, impulsora de la proposta. 

L’enquesta es va enviar a les alcaldies dels 486 municipis de fins a mil habitants de Catalunya, i a les comarques gironines és on es va aconseguir un major percentatge de respostes, amb un 38% de participació. Girona és, juntament amb Lleida, la demarcació que compta amb més municipis considerats micropobles.  

Entre les conclusions de l’informe, es constata que la principal causa del despoblament en els petits municipis es deu a la «manca d’oportunitats» que hi ha en el món rural, que registra una excessiva especialització en el seu model econòmic: es concentra, bàsicament, en l’especialització agrària (sector primari) i l’especialització en turisme i segones residències. 

Davant d’això, l’informe proposa que per poder posar fi a aquesta dinàmica «regressiva» cal diversificar les economies rurals. Aquesta diversificació, especifica, es pot produir a través de diferents vies: el foment de la bioeconomia a partir de la recerca i la difusió de nous models de negoci; el foment de models turístics que siguin «innovadors i sostenibles», lligats per exemple al sector agroalimentari local, i al manteniment dels aspectes identitaris, culturals i patrimonials, «defugint de models turístics que es basen en l’especulació immobiliària». També considera que cal desplegar les infraestructures i serveis necessaris «per assegurar l’equitat en la transició digital del món rural». 

En paral·lel a aquestes estratègies de diversificació econòmica, el document també apunta a la necessitat de dur a terme accions de «valorització» dels productes agroalimentaris de proximitat, per tal que l’activitat primària sigui «sostenible» tant a nivell social com mediambiental. Així, s’apunta a la necessitat de sensibilitzar la població d’àrea urbanes sobre l’impacte del consum en el mantneiment dels espais agroforestal i el món rural, posar en valor els productes de proximitat davant dels d’importació, afavorir la gestió forestal i modernitzar el sector agrari amb els processos associats a la digitalització. També s’aposta per realitzar una producció i distribució conjunta dels productes agraris i agroalimentaris, així com internalitzar els costos de CO2 associats al transport per tal d’afavorir els productes locals.  

[object Object]

Segons aquest document de diganosi, elaborat perDecaba (l’Estartit), els micropobles consideren que cal apostar per models turístics «originals i innovadors», que incorporin «els valors i identitats» dels territoris. «Han de ser singulars i que fomentin el sentit de pertinença», demanen. De la mateixa manera, també defensen que cal posar en valor els espais naturals protegits i els paisatges singulars. A més, creuen que cal potenciar el binomi format pel sector primari i les activitats turístiques, així com donar identitat al concepte d’agroturisme per sobre del de turisme rural. També creuen necessària una major cooperació entre municipis i administracions de diferents nivells, per tal de buscar respostes conjuntes.

Altres qüestions que els pobles petits posen sobre la taula són la necessitat de buscar noves polítiques d’habitatge i formació si es vol retenir i atraure talent, així com garantir una correcta digitalització de tots els territoris. Així, creuen que cal desplegar la digitalització al mateix ritme a totes les demarcacions i obrir noves línies de subvencions.