Els fons Next Generation, una oportutitat per revifar l’economia de l’Alt Empordà

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà acosta als ajuntaments de la comarca les possibilitats de finançament que donaran els fons Next Generation de la Unió Europea (EU), a principis de l’any vinent. Aquest programa el va aprovar el Consell Europeu el passat mes de juliol per promoure iniciatives que reparin els efectes econòmics, socials i sanitaris de la pandèmia de la Covid-19, alhora que impulsin la transició ecològica i digital dels països de la Unió Europea. Aquesta és una oportunitat de finançament única i sense precedents per als territoris, que pot tenir un gran impacte en les futures generacions.

«La Federació de Municipis de Catalunya va escriure als consells comarcals dient que oferiria un servei d’informació dels fons europeus i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha apostat per obrir aquest servei, també, als ajuntaments. Nosaltres hem acabat, ara fa poc, el pla de reactivació socioeconòmic, obrint el servei Info-Europa», manifesta la tècnica de l’àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal, Dolors Colomer. Aquesta iniciativa servirà per a intentar donar una oportunitat perquè els ajuntaments puguin demanar una subvenció. «Europa ja fa molt de temps que marca un marc plurianual i, ara, li tocava renovar aquest marc. Aquest any, ha afegit els Next Generation. Els ajuntaments poden dir al ciutadà que pot canviar les finestres a través d’aquest fons», segueix dient Colomer. Ja hi ha ajuntaments, mentrestant, que han començat a elaborar projectes, com ara carrils bici i carregadors elèctrics, entre d’altres.

El Consell Comarcal altempordanès es prepara per liderar el màxim de propostes territorials possibles i propiciar que els ens locals puguin participar, també, d’aquestes iniciatives. En un Consell d’Alcaldies, celebrat mesos enrere, diversos experts van explicar les oportunitats que representen aquests nous fons europeus, dotats en 750.000 milions d’euros, per compensar els efectes econòmics de la Covid-19, altres opcions de finançament que ofereixen les institucions comunitàries i com concórrer-hi. La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, detallava que «els fons Next Generation representen una oportunitat que no hem de deixar perdre».

En el cas de Figueres, el Pla de Transició Energètica preveu sis línies estratègiques d’actuació, que necessiten la complicitat de l’administració pública i del sector privat. Les empreses tenen l’oportunitat d’acollir-se en els tres propers anys a les subvencions dels fons europeus Next Generation, però, per això, cal que ja tinguin a punt, ara, els projectes per presentar-los en el moment en què es publiquin les convocatòries d’ajuts. Alguns exemples de projectes són la instal·lació de plaques solars per a l’autoconsum, la millora de l’eficiència o la mobilitat dels treballadors.

El Pla de recuperació per a Europa té per objectiu transformar els reptes derivats de la pandèmia en una oportunitat per impulsar la transició ecològica i la transformació digital. Amb aquesta finalitat, les institucions europees han creat l’instrument Next Generation, amb 750.000 milions d’euros, per finançar projectes transformadors.

Així, el Pla Next Generation es compon de dos instruments financers: el Mecanisme de Recuperació i Resiliència i el REACT-EU, que són complementaris a la resta de recursos previstos en el pressupost de la UE (per exemple, els coneguts fons de la política de cohesió). El Consell de la Unió Europea va aprovar el 13 de juliol de 2021 el Pla de recuperació, transformació i resiliència espanyol (PRTR). Aquest Pla incorpora una agenda d’inversions i reformes estructurals que s’interrelacionen per assolir objectius transversals: avançar cap a un país més verd, digital, cohesionat i igualitari. S’estructura en quatre eixos principals, deu polítiques palanca i trenta components. Són d’especial interès per al Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori els següents: Pla de xoc de mobilitat sostenible, segura i connectada en entorns urbans i metropolitans, Pla de rehabilitació d’habitatge i regeneració urbana, Preservació del litoral i els recursos hídrics, Mobilitat sostenible, segura i connectada, Connectivitat digital, impuls de la ciberseguretat i desplegament del 5G, i Pla Nacional de Competències Digitals.

El Mecanisme de Recuperació i Resiliència és l’instrument principal de finançament del Pla Next Generation (Pla de recuperació de la Unió Europea), el paquet d’estímul econòmic més gran de la història de la Unió Europea per tal de superar aquesta greu crisi social i econòmica derivada de la pandèmia Covid-19 i per impulsar reformes amb la mirada posada en el futur.

La irrupció de la pandèmia del coronavirus ha colpejat el món i ha alterat l’agenda global. En un primer moment, les autoritats públiques i els sistemes de salut van focalitzar els esforços cap a actuacions d’urgència en el sistema sanitari, com ara l’ampliació de la capacitat de l’UCI, la compra de ventiladors i altres subministraments, o l’ampliació de la plantilla de professionals sanitaris. Bona part dels països van establir mesures de contenció estrictes per frenar la pandèmia, les quals van tenir (i continuen tenint) conseqüències socials i econòmiques severes. Per mitigar l’impacte de la pandèmia sobre les empreses i les llars, les autoritats d’arreu del món han activat polítiques econòmiques de caire expansiu que inclouen, entre d’altres, ajuts directes, préstecs, avals i exempcions fiscals. Aquestes actuacions van destinades a protegir les rendes dels col·lectius més afectats per la crisi i evitar la destrucció del teixit productiu.

Transformacions estructurals

Els governs tenen el deure de compatibilitzar la gestió de l’emergència sanitària i el manteniment de rendes amb l’activació de programes de recuperació ambiciosos que serveixin per fer transformacions estructurals i augmentar la resiliència. No es pot tornar a la situació prepandèmia, sinó que cal avançar cap a un model més sostenible, tant a escala mediambiental com social. Amb aquesta visió, el Govern de la Generalitat va aprovar, el 21 de juliol de 2020, el Pla per a la reactivació econòmica i protecció social de Catalunya, que articula una resposta efectiva i transversal als reptes econòmics i socials derivats de la pandèmia de la Covid-19.

El programa de recuperació de Catalunya va ser dissenyat en el si de la Comissió per a l’Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (Coreco), que va comptar amb la implicació de tots els departaments de la Generalitat, així com amb la participació d’actors externs a l’Administració en el marc de diversos grups de treball.

La Coreco va fixar tres objectius cap on s’han d’orientar les actuacions públiques dels pròxims anys: reforçar la capacitat productiva i la capacitat del sistema sanitari i sociosanitari; reduir les desigualtats socials accentuades per la Covid-19; i accelerar la transició cap a un model econòmic més sostenible i resilient. El Pla recull vint grans projectes de país agrupats al voltant de cinc eixos que dibuixen el model social, econòmic i institucional cap al qual ha d’avançar Catalunya en la propera dècada.

Aquest Pla va ser concebut per estar alineat amb l’Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides, el Pacte Verd Europeu i l’Estratègia Digital Europea, entre d’altres.