"Hem pogut posar en valor el patrimoni de la pedra seca"

El fins llavors primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Llers, Màrius Vergés, va liderar l’any passat la renovada llista de Gent de Llers, que va guanyar les eleccions municipals. Vergés (Llers, 1976) va rellevar en el càrrec Carles Fortiana, que passava a ser regidor del consistori.

Com li ha anat l’entrada a l’alcaldia llersenca?

L’entrada a l’alcaldia ha estat molt satisfactòria. Com he dit en altres ocasions, és un plaer i em sento orgullós de poder representar el poble i la gent de Llers i poder-los ajudar amb tot allò que sigui necessari i es pugui. He vist com s’han pogut dur a terme moltes propostes i projectes i, també, escoltant la gent. Hem pogut fer actuacions i millores per tal d’arreglar i ordenar una mica més el nostre poble.

Ve d'una llarga etapa de Carles Fortiana al capdavant del consistori. La línia que seguiran serà la mateixa? En què voldria destacar en aquest mandat?

Si bé és cert que feia dotze anys que estava com a regidor, m’he adonat que no té res a veure amb el fet de ser l’alcalde i estar al capdavant de tot. Estem treballant molt, ens reunim amb els màxims responsables de totes les institucions, reunions que van encaminades a trobar solucions per a la nostra població, parlem amb els treballadors municipals, amb la gent gran, amb la gent jove, amb totes les associacions, amb les urbanitzacions i els barris, amb les entitats i associacions, amb els comerços i les empreses del poble, amb la comunitat educativa, amb tots i cadascun dels habitants del poble que manifesten qualsevol inquietud, amb gent d’altres pobles. I tot amb un únic objectiu: millorar el poble, els seus serveis i el benestar de la gent de Llers. Hem fet molta feina, però en queda molta per fer.

«Busquem fòrmules de col·laboració per tal de mancomunar serveis i lluitar contra problemes compartits»

Llers té la singularitat d'estar distribuït entre el poble nou i el poble vell. Què representa per a vostès?

Llers no només està distribuït entre el poble nou i el poble vell. Al poble vell, hi podem diferenciar el centre històric, el barri de Mas Vidal i el barri de Llagostera; hi ha, també, els Hostalets, amb les urbanitzacions Vinya Gran, Montserrat i Puig de les Forques i, entre el poble vell i els Hostalets, hi tenim el barri de la Vall. Tenir el poble amb tanta extensió de terreny i tan dispers representa un problema de mobilitat important, pel fet que hi ha molta distància entre els diferents nuclis de la població. Entre el poble nou i el centre històric, no és tant el recorregut i, a més, s’ha minimitzat creant un camí per a vianants segur, però, per arribar des del centre, a la Vall o als Hostalets, és més difícil de solucionar pel gran desnivell que hi ha i fa pràcticament necessari la utilització de vehicles motoritzats. També, representa un augment molt important dels recursos humans, materials i econòmics a destinar-hi per tenir tot el poble en les millors condicions. Tot i això, amb les singularitats que siguin. L’Ajuntament de Llers ho és per a tot el municipi i per a tots els llersencs i llersenques.

Què és el més important que té Llers, ara?

El més important que ha tingut Llers, ara i sempre, és la seva gent. La seva implicació i col·laboració fan que hi hagi un gran nombre d’associacions i entitats que, amb la seva dedicació desinteressada, fan que a Llers hi hagi moltes activitats i esdeveniments. Tenim, també, molts serveis i equipaments, una zona esportiva amb piscina, pavelló, pista exterior i pistes de pàdel, àrees d’activitat física, rutes de senderisme, escola, llar d’infants, centre cívic, restaurants de qualitat, comerços de proximitat i una farmàcia amb un servei excel·lent, un ric patrimoni històric i cultural amb el castell, les barraques i els murs de pedra seca com a principals elements a destacar.

«Volem tenir un poble més segur i volem tenir una gent més dinàmica i més activa»

I les principals mancances?

Jo no parlaria de mancances, però sí que tenim diferents temes que som conscients que hem d’intentar millorar, creant projectes, accions o actuacions per millorar la qualitat de vida i el benestar de la població, per millorar l’oferta cultural, social, esportiva i educativa, per ser més respectuosos amb el medi ambient, la conservació del paisatge i per combatre l’incivisme. Volem tenir un poble més segur, i volem tenir una gent més dinàmica i activa. També, amb la finalitat de promocionar i potenciar el nostre poble, ens agradaria portar el nom de Llers arreu de la comarca, província, comunitat i, per què no, de tot l’estat.

Tenen bona sintonia entre els municipis veïns per a dur a terme projectes?

Tenim una comarca amb moltes poblacions, de característiques molt diferents i amb diversitat d’habitants i de paisatge, però cal dir que tenim molts nexes d’unió, sigui amb trobades, actes o jornades, on participem la majoria de poblacions o bé a través de projectes en comú, com podria ser el Consorci Salines Bassegoda, que engloba un total de disset municipis, o en format més reduït de poblacions unides, com poden ser el Consell escolar i altres. També estem buscant fórmules de col·laboració per a mancomunar serveis o lluitar contra problemàtiques comunes entre les poblacions veïnes.

«El més important que ha tingut Llers, ara i sempre, és la seva gent»

Aquest ajuntament ha treballat molt per preservar la pedra seca. On caldria arribar?

Sí, gràcies a la dedicació inqüestionable de la regidora de Cultura i Patrimoni, Maite Oliva, que durant els darrers quatre anys, i amb la voluntat de donar-hi continuïtat, actualment, s’ha pogut posar en valor un bé d’interès local que tenim a la nostra població i que, ben segur, és i serà apreciat per molta gent. Entre altres, durant l’any passat, es van restaurar un total de vuit barraques de pedra seca i, enguany, s’han començat els treballs per restaurar-ne deu més, totes elles catalogades com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Una altra acció que s’ha impulsat enguany és, per segon any consecutiu, la continuïtat del programa Treball i Formació (TRFO). Aquest programa ha permès la contractació d’una persona durant dos anys per a la realització de tasques de reparació de camins de pedra seca del municipi. A més, l’Ajuntament de Llers ha portat al castell l’exposició de fotografia Paredadors i pedrers, en perill d’extinció, un recorregut fotogràfic d’Anna Lofi (guanyadora del 20è Premi Joves Fotògraf(e)s de Catalunya, promogut per INSPAI - Centre de la Imatge de la Diputació de Girona). I també, Llers ha estat un dels cinc municipis participants en el projecte PECT Valorització del patrimoni cultural de la pedra seca a la Garriga d’Empordà. En el marc d’aquest projecte, al nostre municipi, s’hi han realitzat diferents activitats amb l’Escola de Llers (xerrades, visites guiades i apadrinament d’elements), dues visites teatralitzades obertes al públic, s’està arranjant i senyalitzant una ruta d’Itinerànnia per a la descoberta de pedra seca i, també, va tenir lloc l’examen oficial del Curs de Marger.

En què ha de desembocar aquesta gestió?

En definitiva, aquestes accions, i d’altres, portades a terme des de l’Ajuntament de Llers, formen part del projecte global Parc de Pedra Seca de Llers, una iniciativa per a la recuperació i divulgació de les construccions de pedra seca del municipi.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ