Posen a l’abast l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a l’Alt Empordà

Liliana Tomàs edita un llibre que recull cent trenta-cinc cançons de les més de mig miler que es van recollir

Aquest divendres 10 de maig el presenta al Cercle Sport Figuerenc, a les set de la tarda

Joan Tomàs, Manuel Saurí i Serra del Far d’Empordà, i Lluís M Millet, missió 29, a l’Alt Empordà, del 19 al 24 d’agost de 1927 per l’OCPC.

Joan Tomàs, Manuel Saurí i Serra del Far d’Empordà, i Lluís M Millet, missió 29, a l’Alt Empordà, del 19 al 24 d’agost de 1927 per l’OCPC. / Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Abadia de Montserrat

Empordà

Empordà

L’estiu de 1927, els músics Joan Tomàs i Lluís M. Millet van recórrer vint poblacions empordaneses a la recerca de cançons per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Van entrevistar seixanta-dos informants dels quals van transcriure cinc-centes set melodies. Ara, tot aquest patrimoni cultural s’ha recollit en el llibre Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet amb l’objectiu de donar a conèixer aquest recull musical mostrant cent trenta-cinc cançons, així com el dietari inèdit que els dos mestres varen redactar, descrivint tot allò que vivien per aconseguir el seu objectiu. El volum, que es presenta aquest divendres 10 de maig, a les set de la tarda, al Cercle Sport Figuerenc, inclou les cartes en les quals informaven els directius de l’Obra del Cançoner dels esdeveniments més significatius, tot destacant-ne els aspectes o anècdotes que consideraven rellevants.

Aquesta edició l’ha impulsada Liliana Tomàs i Roch per complir la proposta que el seu avi, Joan Tomàs i Parés, va deixar per escrit: «La publicació més o menys immediata de petits volums de cançons a l’abast de totes les butxaques, com una mena de cançoners comarcals, perquè la cançó tornés al poble». El volum també descobreix un per un, els empordanesos que van col·laborar cantant i informant. En aquest sentit, fa uns pocs mesos, Ramon Manent va presentar El Cançoner de l’Escala amb les cançons que s’interpretaven al poble i la transcripció dels informes «molt humans» de la folklorista Palmira Jaquetti.