Quan les dones de l'Escala cantaven per embellir el seu dia a dia

L’any 1929, la poetessa, compositora i folklorista Palmira Jaquetti (1895-1963) va fer dues estades a l’Escala, per encàrrec de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, per aplegar el patrimoni musical popular. Així va entrevistar, sobretot, dones de pescadors i pagesos, una quinzena, que li van transmetre les cançons que atresoraven. D’homes només en va triar tres. El músic Ramon Manent explica que els investigadors censuraven els homes perquè ells «cantaven a taverna cançons més satíriques i verdes», mentre que les dones aportaven una imatge més poètica del país. Tot i això, les dones també s’autocensuraren, en aquest cas, «per vergonya». Malgrat tanta prudència, algunes d’aquelles cançons condemnades, com Un carreter català ens han arribat, en aquest cas per via oral.

Palmira Jaquetti va reunir més de dues-centes cançons. Tres anys abans, el també folklorista de l’Obra, Antoni Gallardo, en va aplegar setanta-nou –algunes eren variants– de la mare i germana de Caterina Albert. Totes elles reviuen ara a El Cançoner de l’Escala de Ramon Manent, un llibre que s'havia de presentar aquest dijous 21 de desembre, però que ha calgut posposar-ho per malaltia fins al 19 de gener. Al llibre, a més, l'acompanyarà una exposició, al Museu de l’Anxova i de la Sal. Una de les particularitats, a banda d’estrenar la col·lecció «Etnologia i Història Oral» del museu, és que reprodueix els informes que Jaquetti va fer de l’estada. Ramon Manent els ha transcrit i fet entenedors perquè a l’original, «un manuscrit de mal llegir, però molt bonic», hi narra detalls del dia a dia. També «perfils psicològics de les cantadores, quin caràcter i quina actitud tenien, si cantaven a gust, coses molt humanes».

Aquest llibre, amb pròleg del musicòleg Jaume Aiats, qui també ha fet tasques d’assessorament i assistirà a la presentació, deixa testimoni d’un temps en què «arreu tothom cantava molt i sabia moltes cançons; tothom tenia temps per compartir-les». La font principal a l’Escala va ser Maria Artigues que en va cantar unes seixanta. Algunes d’aquestes encara s’escolten al poble gràcies a uns tallers que dirigeix el mateix Manent: «Els faig a gust perquè tinc la sensació de continuïtat amb l’Obra del Cançoner». Ell rememora l’abnegació d’aquells homes i dones que recorrien el país cercant cançons: «Ho feien per amor a la música», diu, sentiment que comparteix.

La història del Cançoner Popular és èpica, ja que els milers de fitxes amb cançons que es van fer, es van amagar, a causa de la Guerra Civil Espanyola, en un monestir de Suïssa. La família de Rafael Patxot, el mecenes que impulsà l’Obra, va retornar aquest patrimoni a Catalunya als anys 90 dipositant-lo a l’Abadia de Montserrat on el pare Josep Massot va fer un primer inventari publicant alguns materials. Actualment, es preserva tot a la Fonoteca de la Generalitat on Manent ha tingut accés als manuscrits de Palmira Jaquetti.