El Drac i el Bou de Figueres passen pel quiròfan

Fa vint-i-cinc anys, l’artista Ettore Battaglia va rebre l’encàrrec, per part de la colla gegantera de Figueres, de construir una figura que engruixís el bestiari local. La figura triada va ser un drac, un ésser mitològic que se’ns mostra traient foc per la boca i amb una llarga i recargolada cua. Per crear-lo, Battaglia es va inspirar en la figura del drac que apareix en un mosaic a la façana del Teatre El Jardí. Fins i tot, va recrear-lo traient la llengua. Elaborat amb fibra de vidre i polièster que permetessin el moviment, el Drac ha tornat a retrobar-se aquesta setmana passada amb el seu creador, de nou en el taller d’operacions, ara per ser restaurat per primer cop després d’un quart de segle. En aquest procés, al Drac també l’acompanya l’altra gran bèstia figuerenca, el Bou. Dos anys més vell que ell, l’animal, que sol ser mogut per quatre persones, també requereix una bona posada al dia. Les dues figures es tornaran a veure en acció per les Fires i Festes de la Santa Creu.

Jordi Borrat, cap de la colla, explica que feia molts anys que no s’havien restaurat cap de les figures que integren el ric fons: gegants, capgrossos, cavalls i gegantons petits. L’any passat, gràcies a un acord amb l’Ajuntament, es van restaurar totes. Cal remarcar, com puntualitza Borrat, que Figueres és de les colles «més riques» de Catalunya quant a nombre de figures: «Ningú en té tantes». Quedava pendent, dins aquesta operació de salvaguarda, la part del bestiari que, a més, «porta molta tralla, ja que tant el Drac com el Bou molt sovint surten al carrer amb foc i aquest, després de dues dècades, els ha passat factura». Un apunt curiós, com detalla el cap de colla, és que poques vegades es veu a cap de les dues bèsties amb foc a Figueres –sí que ho fan a fora–, ja que a la capital altempordanesa fa molts anys que no s’hi fan correfocs. Sí, però, que participen en la Nit de la Cebeta, una festa iniciada el 2016 dirigida als infants on no s’utilitza foc, només cebetes, i també el Bou ha desfilat en alguna rua de Reis «tot carregat de regals». Més recentment, els figuerencs van tenir l’oportunitat de veure-les l’any passat en una inèdita trobada de «petites bèsties» arribades de diferents punts de la geografia catalana.

Ettore Battaglia: «Constantment el meu cap està pensant, no s'atura mai»

Retrobament 25 anys després

Amb el Drac al davant, Ettore Battaglia s’emociona. Feia molts anys que el mestre constructor no el veia d’aquesta manera i se sorprèn de com el pas del temps ha estat benèvol amb la seva criatura. Aquesta va ser concebuda a partir d’un original creat en porexpan i dels motlles de guix generats que van servir per extreure’n la figura definitiva en resina. Tot seguit, i tal com es recorda a la fitxa que identifica la bèstia, el va pintar amb un color perquè també fos vistós sense foc, amb color «verd drac» a la pell, amb taques i restes de sang de les seves víctimes, una boca també amb sang i adornada amb grans ullals, amb ulls sanguinaris i cara de «mala llet».

Aquest efecte imponent encara, vint-i-cinc anys més tard, el manté, tot i que Ettore Battaglia no amaga els evidents problemes que presenta la figura per l’ús. Així, durant les setmanes que es passi al taller, li caldrà polir i repassar els desperfectes a la fibra amb resina –hi ha zones cremades i algun cop discret–; també haurà de fixar millor parts de la cua, que ara es mouen, i repintar-lo tot ell «amb colors més vius». Així mateix destaca els ulls, que els pintarà com si «semblessin quasi de vidre». A més, el mestre vol canviar, amb la complicitat de la colla, alguns punts de foc. Battaglia constata que el que sí que estan «força malament» són les ales, a les quals haurà de canviar la tela, ja que està del tot esquinçada. Aquest drac pesa trenta-cinc quilos i només el porta una persona.

El segon més gran del país

El Bou és una bèstia diferent. D’entrada, representa un bou marí, d’aquells que estiraven les barques a les platges quan els pescadors tornaven. Va ser construïda abans que el Drac, el 1997, pels mateixos Amics dels Gegants i el mestre Tolín Toledo, al taller Indústries Toledo, de Figueres. Pesa molt més que el Drac: cent cinquanta quilos i és el segon més gran de Catalunya, com explica el cap de colla. El porten, d’entrada, quatre persones, però la formació disposa d’un artefacte amb rodes que es col·loca a la part posterior i suporta part del pes que permet que, amb només dues persones, ja es pugui moure. En la restauració que li farà Battaglia, aquest té previst polir-lo –hi ha moltes parts afectades pel foc– i, tot seguit, tintar-lo amb resina buscant un color aproximat a l’original. «Buscaré el mateix, però afegint-hi ombres, que no té ara», explica. Alguns punts de les banyes, fetes de fusta, també hauran de ser restaurades. El procés es culminarà canviant també el faldó vermell que tapa la part inferior de la figura. El Bou és molt més voluminós que el Drac: fa quasi quatre metres de llargada i dos d’alçada. Ambdues bèsties disposen del seu seguici popular i de música pròpia composta per Jordi Molina.

Una de les voluntats dels Amics dels Gegants Figueres és moure més aquestes bèsties, «sortir i passar-ho bé». Actualment, només ho fan un parell de vegades l’any a la ciutat, coincidint amb les festes, i, com de fet, també els passa als gegants. Fora, el ventall s’obre més i arriben a una dotzena de vegades. No en el cas del Drac i el Bou, perquè «el món del bestiari no és tan gran com el dels gegants».

Doblat el nombre d’integrants

Actualment, la colla gegantera de Figueres, que té la seu al Molí de l’Anguila, la integren una seixantena de persones, una xifra que proclama amb orgull el cap de colla. Ho fa perquè és ben conscient que moltes agrupacions de cultura popular, la pandèmia els va passar factura, reduint els seus integrants de forma dràstica. A Figueres, però, la cosa va anar a l’inrevés, ja que no només van ser capaços de revertir-ho, sinó que, fins i tot, han acabat duplicat el nombre de socis. L’explicació de Jordi Borrat, a banda de l’ingent treball de promoció que hi ha al darrere, és que es tracta d’una activitat lúdica «de la qual pot participar tota la família i on no hi ha diners pel mig». A més, les actuacions de la colla són gratuïtes i sempre visiten altres pobles convidats per les colles amfitriones.

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info