L’Associació d’Amics dels Gegants de Figueres ha tornat a la normalitat ressorgint amb més força, després de dos anys d’absència. Una nova junta ha agafat les regnes de l’entitat que vol renovar-se i tenir una presència més important a la ciutat, explica la nova presidenta Agnès Figueres, que ha agafat el relleu de l’anterior president Jaume Garcia. Després d’una reaparició «precipitada» per les fires i festes de la Santa Creu, «ara hem preparat per a la nostra intervenció per la festa de Sant Pere, i després continuarem planejant l’any» remarca Figueres. El cap de colla de l’associació, Jordi Borrat, explica que «hem fet una petita trobada de bestiari que fins ara no s’havia fet mai a Figueres. Desfilaran animalots petits, gegants, figures que tenen forma de dracs, bous, anxoves, cavallets, toros, entre altres. La idea és començar de mica en mica, i si tot va bé, a engrandir-ho molt més en futures trobades molt més grans».
Recuperant la normalitat
Des que l’evolució de la pandèmia va permetre tornar a fer vida social, l’associació d’Amics dels Gegants va recuperar els assajos que es fan tots els divendres al vespre al local del Molí de l’Anguila de Figueres. Una cinquantena de persones s’hi reuneixen sempre que poden. «Comences portant-hi els nens i t’enganxes tu» assenyala Borrat. «És una festa sana, s’ho passa bé tothom, no hi ha competició interna». L’associació també facilita als més petits tallers gratuïts per tocar instruments com el tabal i la gralla, però tothom pot venir per aprendre.
«La colla de gegants de Figueres és de les que té més riquesa» destaca Borrat. Aquesta grandesa motiva i il·lusiona els membres de l’associació: «Ara mateix tenim tres parelles de gegants: en Genet i la Justa, els de Figueres; en Valeri Lavini i l’Indika i en Dalí i la Gala. Hi ha dos gegantons, la Tramuntana i el Pep Ventura, tenim dues bèsties de foc, el bou i el drac i tenim dos gegantons petits, els més nous i uns deu capgrossos, entre ells en Berruga».
La nova junta fa una crida a la participació de la ciutadania, ja que si bé «tenim un gran patrimoni per a una ciutat de menys de 50.000 habitants, el fet de tenir un nombre molt elevat de gegants fa que sigui difícil que tots surtin a ballar a les trobades, perquè no hi ha portadors suficients». Amb els recursos humans que actualment té l’associació: «Podem portar dos gegants i capgrossos, i en ocasions més especials quatre, però no tenim capacitat de portar-los tots», matisa el cap de colla.
L’associació neix el 1994 de la mà de Lluís Casteys. Les figures estaven en un magatzem de la brigada municipal i l’entitat les va recuperar, fent una bona feina per portar de nou a la ciutat cultura que tenim a Figueres. Precisament una de les tasques importants dels Amics dels Gegants és la seva tasca de transmissió de la cultura gegantera a la ciutat i també els treballs de conservació de les figures amb l’objectiu de mantenir-les en bon estat.
Sobre els gegants de la ciutat se sap que són del taller de l’Ingenio, l’únic que funcionava als anys 40 i 50 del segle XX, i un altre antic, d’Aragonesa de Fiestas, de la mateixa època, ubicat a Saragossa que, com l’anterior, feien gegants de sèrie, explica Manel Güell, autor del llibre Escultors de la festa: el primer llibre sobre l’ofici de crear imatgeria festiva.
Promoció i restauració
Per la presidenta Agnès és important recalcar que «nosaltres no tenim com a patrimoni els gegants, són patrimoni de l’Ajuntament, tot i que com a entitat ens en fem càrrec. És rellevant la nostra tasca perquè els gegants van patint desgast i es degraden. Fa falta que algú els mantingui i els porti a restaurar cada cert temps, perquè, si no, quan el desgast és molt gran es fa més difícil la seva restauració. Per exemple, en aquests anys de pandèmia, no s’ha pogut fer aquesta tasca».
Cal també remarcar que la ciutat de Figueres té cultura de gegants des de fa més de cent anys. Segons s’explica al llibre de Joan Amades Gegants, nans i altres entremesos, els gegants Moros de Figueres són els més antics, els que surten a les fotos antigues de Figueres. Però a la vegada ens assegura que ja existien des de mitjan segle XIX, juntament amb el capgròs anomenat Berruga. No obstant això, les primeres referències escrites sobre els gegants les trobem l’any 1876 quan van estrenar vestits nous.
Jaume Garcia, president sortint, considera que «és complicat, però no impossible recuperar aquests gegants, els més antics de la ciutat, que ara es troben en un magatzem del Museu dels Joguets».
Aquest ha estat un dels reptes que li ha restat per assolir en un mandat que s’ha allargat durant prop de dues dècades, especifica: «Crec que en la nostra època vam fer tot el possible per deixar el llistó alt a Figueres, perquè tot funcionés i em sento orgullós de la nostra trajectòria. Continuem a l’agrupació per donar tot el nostre suport a la nova junta».
Un homenatge emotiu amb motiu de la Santa Creu
El ressorgiment de l’associació d’Amics dels Gegants de Figueres, que va coincidir amb la festa grossa de la ciutat, les Fires i Festes de la Santa Creu, va tenir un moment molt emotiu durant l’acte de lectura del pregó. Tant des de la colla com des de l’Ajuntament es va recordar i encoratjar un dels seus membres més antics: en Xavi Brugat, que s’està recuperant d’un greu accident de trànsit que va patir el mes de març passat. Brugat es va introduir a la colla amb 18 anys i ara en té 52. Fa uns quinze anys que porta en Berruga, un dels capgrossos més emblemàtics de la colla. «Sempre m’ha agradat la música tradicional i les arrels culturals catalanes, fem gaudir el públic a través d’aquesta tradició i jo també ho gaudeixo». Sobre l’homenatge rebut assegura emocionat que «és d’agrair que t’ho dediquin, no m’ho esperava, i va ser una bona injecció per recuperar-me encara més ràpidament».
