L’Alt Empordà treu de l’oblit la veritable lluita contra la sida

La lluita contra la sida a l’Alt Empordà emergeix des del passat per recordar la incansable batalla contra una pandèmia mundial que va esclatar a principis de 1980, una malaltia que avui, tot i conviure amb la societat sembla haver caigut en un oblit col·lectiu.

Amb una taula rodona celebrada a la biblioteca de Figueres, dijous passat, es va rendir homenatge a tots aquells qui, des de la primera línia, van lluitar amb coratge i determinació durant els convulsos anys 80 i 90, quan la sida va fer la seva entrada silenciosa però devastadora en la vida de moltes persones. L’activitat complementa l’obra teatral Un Cor Normal de Larry Kramer, ambientada a Nova York durant els inicis de l’epidèmia que la Funcional Teatre estrena el 10 de maig al Casino Menestral.

A Figueres, testimonis, plens de vivències i emocions, van reflectir la complexitat d’aquella època i la dedicació sense límits dels professionals, voluntaris i activistes que es van enfrontar a una crisi sanitària sense precedents. L’Associació Comunitària Anti Sida de l’Alt Empordà ACAS, nascuda en aquells temps turbulents, a la comarca, continua en peu, al territori, tot adaptant-se als canvis dels temps i centrant els seus esforços en la prevenció i la sensibilització, arreu del territori. Jaume Angelats (Doctor en teologia, escriptor i professor universitari), Marina Geli (Metgessa. Directora de la Facultat de Medicina UVic-UCC. Consellera de Salut 2003-2010) i els exvoluntaris de l’ACAS Antònia Solsona, Robert Ferran i Ester Vallmajó van participar en l’acte moderat per Rosa Guixé (directora tècnica de l’àrea de Benestar, Inclusió Social i Igualtat del Consell Comarcal de l’Alt Empordà).

«Tot i l’augment d’infeccions de transmissió sexual, la malaltia s’ha invisibilitzat»

Les estadístiques revelen només una part de la història, però són les vivències personals, les històries de vida compartides durant la trobada, on es troba la veritable essència de la lluita contra la sida. «Van ser moltes persones les que vam acompanyar a morir, a ells i també vam acompanyar la família, va morir gent molt jove, fins i tot exalumnes meus», explica l’Antònia Solsona, mestra, que va arribar a Figueres l’any 1980 quan la pandèmia estava a punt d’esclatar. «Va ser una etapa de la meva vida que em va aportar molt, però que havia guardat a la memòria i avui m’ha remogut», afegeix.

A l’Alt Empordà l’impacte de la sida va ser brutal i es va mobilitzar una organització molt plural, on hi havia gent que venia de l’educació, de les presons, gent jove, gent de l’esglèsia, gent professionals que van unir-se i van acabar l’any 90 constituint l’associació, tot i que la lluita havia començat molt abans. El record de les persones que van ser víctimes d’aquesta malaltia sense compassió va ressonar a la sala enmig del silenci. Robert Ferran, treballador de presons, en aquella època, va ser un dels implicats: «La gent se t’escapava de les mans. Recordo un any que per fires vam muntar una barraca amb preservatius, de tota mena: no només vam haver de visualitzar la sexualitat sino tocar dos temes tabús, la mort i el sexe». No es jutjava, s’acompanyava a les persones que venien a l’associació reclamant auxili. Per l’Ester, el records provenen de la seva adolescència: «Jo em vaig introduir a l’ACAS quan era molt jove, llavors els voluntaris es formaven sobre el tema de la mort, saber acompanyar, fer escolta activa».

"Sense la incidència social del voluntariat, la gent s’hauria mort igual, però sola"

Jaume Angelats

— Doctor en teologia, escriptor i professor universitari

Canvi de paradigma

Però l’impacte de l’activisme social va més enllà de les xifres i les campanyes de prevenció. Va haver-hi un revulsiu mundial de l’estament civil, i a l’Alt Empordà on la incidència va ser alta, va representar un canvi de paradigma, una lluita contra els estigmes i les discriminacions que envoltaven la sida. La seva influència es va estendre a les polítiques de salut, fent pressió per a la disponibilitat de tractaments accessibles i la promoció de pràctiques de prevenció efectives.

Marina Geli, com a professional mèdica implicada des dels inicis en una lluita sense precedents va reivindicar fermament com l’activisme social va canviar la història de la sida a Catalunya i a l’Alt Empordà: «Gràcies a aquesta gent, moltes d’elles també en primera persona, ja que els gais es van organitzar en associacions, i molta altra agent que es va bolcar, va tenir una incidència social, que va derivar en una incidència política. «Els moviments organitzats empenyen, acceleren els canvis, no parlo de la ciència que també, a petita escala vam convèncer les presons que havien d’acceptar, que entressin els preservatius i la metadona, vam fer tot alhora i això és la grandesa d’un fenomen extraordinàriament per mi interessant, ens vam barrejar gent església, voluntaris, mestres d’escola, sanitaris contra l’estigma de la sida». Hi ha molt oblit del que va passar dels 80 al 95-97, quan la medicació va fer caure en picat les morts per sida. «Sense aquesta incidència social i a escala local, la gent s’hauria mort igual, però sola» va destacar Jaume Angelats.

Aquest compromís social ha tornat a emergir durant la pandèmia de la COVID-19. Els paral·lelismes entre les dues crisis sanitàries són innegables: la necessitat de solidaritat, la importància de la prevenció, en aquest cas davant una pandèmia que afectava a tothom.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ