L’assignatura pendent de les platges de Portbou i Colera

«Des que tinc vuit dies de vida que m’he banyat a Colera. Ara, ja no puc». Lola Ventós recorda l’última vegada que va poder banyar-se a la seva platja de tota la vida, sense que sigui una calamitat, l’agost de 2020. La postal de fons continua igual; ella, en cadira de rodes des de fa dos anys, deixant enrere cinquanta-set estius banyant-se a l’aigua salada que l’ha vist néixer i créixer. El municipi compta amb passarel·la per a gent amb mobilitat reduïda, però no disposa de cadira amfíbia. Juntament amb Portbou, aquest servei d’accessibilitat és l’assignatura pendent d’aquests dos municipis costaners a l’Alt Empordà. Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Empuriabrava, Sant Pere Pescador i l’Escala tenen, com a mínim, una cadira adaptada per a facilitar el bany a qui ho necessita. «L’any passat, vaig parlar amb l’alcalde. Em va dir que s’ho miraria. Vam enviar una instància el mes d’octubre passat. Ningú ha volgut fer res; ni mirar-s’ho. Aquest any tampoc serà», explica Ventós sobre una demanda que beneficiaria segons ella, com a mínim, a cinc habitants més del municipi.

Tornant per la C-260, a Llançà, hi ha actualment dues cadires amfíbies disponibles. «És molt necessari i es fa servir, la veritat. Un cop la gent amb mobilitat reduïda arriba al final de la passarel·la, què fa si no?», comenta Sònia Sarola, regidora de l’Ajuntament de Llançà. Concretament, el municipi llançanenc compta amb una cadira adaptada a la platja del port i una altra a Grifeu, entre altres serveis d’accessibilitat essencials per a poder arribar a l’aigua. Per exemple, passarel·les, baranes, lavabos adaptats i pàrquing accessible. Una infraestructura que per les diferents característiques de les platges de la comarca poden tenir mancances, tot i comptar amb la cadira amfíbia. «Moltes platges de l’Alt Empordà estan adaptades, però no només per la cadira amfíbia. Cal una rampa per accedir, una barana si tens mobilitat reduïda sense necessitar cadira de rodes, crosses amfíbies, passarel·les fins a la sorra, aparcaments adaptats o personal d’assistència», comenta Sara Devesa, directora adjunta del Grup MIFAS.

A Llançà hi ha actualment dues cadires amfíbies disponibles per a les persones amb mobilitat reduïda

"El que intentem és posar facilitats perquè tothom pugui gaudir del bany", diu l'alcalde del Port de la Selva

Segons dades oficials de l’IDESCAT de 2022, Portbou té mil noranta habitants i Colera quatre-cents seixanta-vuit, dades que es multipliquen durant l’estiu. Port de la Selva, amb mil quinze habitants censats, disposa de dues cadires amfíbies, a més de crosses adaptades, baranes, passarel·les, rampes, lavabos adaptats, entre altres, que la situen com el municipi amb millor accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda de l’Alt Empordà; concretament a la platja gran. «És un servei més que oferim a través del servei de socorrisme. El que intentem és posar facilitats perquè tothom pugui gaudir del bany. També hem incorporat una barana per facilitar l’accés per a qui té més mobilitat», comenta l’alcalde, Josep Maria Cervera.

Més enllà de l’assignatura pendent de Portbou i Colera, les platges de l’Alt Empordà es troba coberta en temes d’accessibilitat en línies generals. «Pots trobar platges que compten amb cadires amfíbies, però no amb accessibilitat. Les platges de l’Alt Empordà tenen les seves particularitats, estan bastant cobertes, però hi ha alguns forats en els plantejaments sobre el paper i el que et pots trobar a la realitat», comenta Fiorella Crotti, coordinadora dels operatius de vigilància i salvament de les platges de Roses, Llança i Sant Pere Pescador amb l’empresa Pro Activa. Tot i aquestes disfuncionalitats puntuals, la valoració general de l’accessibilitat a les platges alt-empordaneses és «molt positiva». «És important que tots els ajuntaments costaners comptin amb aquestes cadires. Hem de pensar en col·lectiu», afegeix tot recordant els diferents episodis d’onada de calor que han afectat el territori aquest estiu.

"Per poder oferir el servei de cadira amfíbia, cal el servei de socorrisme", diuen des de MIFAS

La qüestió passa, segons l'associació, per apostar "realment" per la sensibilització de la societat

Responsabilitat civil subsidiaria

La democratització del bany per a la gent amb mobilitat reduïda a través de les cadires amfíbies implica disposar de servei de socorrisme a la platja. La llei que regula el sector no obliga els ajuntaments a disposar d’aquest servei a les platges, mentre que sí que és condició d’obligat compliment per a les piscines públiques. Aquesta situació, emparada legalment, afecta tres municipis de la comarca: Portbou, Colera i Cadaqués; en aquest últim cas, sí que compten amb cadira amfíbia municipal, amb reserva prèvia, per poder oferir el bany a les persones amb mobilitat reduïda que ho necessitin.

«Per poder oferir el servei de cadira amfíbia, cal el servei de socorrisme. Aquesta persona és qui es fa càrrec del seu bon ús i fan un acompanyament. És indispensable», asseguren des de MIFAS. I és que existeix també la responsabilitat civil directe o subsidiaria en l’ús d’aquestes cadires amfíbies i el seu bon manteniment. La qüestió passa, segons l’associació, per apostar «realment» per la sensibilització de la societat davant el problema de l’accessibilitat i, per extensió, dels ajuntaments que encara no han actuat al respecte.