La dolçor de la sal

Sempre traiem pit del nostre paisatge paradisíac i les nostres postals amb denominació d’origen. Els entramuntanats som persones plenament orgulloses del nostre territori i la seva riquesa. A l’estiu, no podem obviar l’oasi que ens brinden les platges de casa nostra. En aquest paisatge idíl·lic, digne dels milers de fotografies que inunden les xarxes socials de la mà d’autòctons i visitants, hi ha detalls que passen desapercebuts.

Un dia d’escapada a Colera, paradís terrenal de l’Empordà, tot i la desolació del foc que impregna aquestes mateixes línies i que ens ha agafat a tots per sorpresa, vam veure les mancances d’una platja que pensava era perfecte. Potser per a mi, sí; no per a tothom. Mai algú ha vist una cadira amfíbia i s’ha aturat a pensar perquè hi són? O sobre les passarel·les? Pensem que hi són per facilitar-nos el pas a qui ens queixem per vici, per què la sorra i les pedres cremen? Realment, és complicat entendre tot el que representa l’accessibilitat per a gent amb mobilitat reduïda fins que algú no t’hi fa trobar. Fe d’errades, meva i de molta gent que encara no ho veu, i espero que pugui començar a visualitzar amb aquestes línies.

Ni ens podem imaginar com deu ser el suplici de banyar-se al mar, tant per a qui ho ha fet tota la vida, com per a qui no ha tingut l’oportunitat, per un impediment de mobilitat que la vida i l’atzar han decidit. Una acció tan trivial que ens fusiona amb l’aigua i la sal, amb el blau del mar i el cel, alhora, construeix un mur invisible, a vegades insalvable. Malauradament, passa a la platja d’un dels pobles més encisadors, màgics i hipnòtics de casa nostra.

Deu ser difícil democratitzar el bany per a tothom. Amb la llei a la mà, no hi ha cap deficiència. Déu nos Guard que algú entengui això. Moralment, és una altra història. Si no és per vergonya, almenys, que sigui per enveja al veí. Si Elon Musk ha pogut canviar el nom de Twitter per una lletra, Dembélé enganyar a tothom, fent veure que sap jugar a futbol, o ens vam creure allò de l’«Europa ens mira», es pot posar una cadira amfíbia a Colera, Portbou i on sigui necessari. Que parlin els fets i la voluntat, no les displicències.

Cadaqués no té servei de socorrisme com a tal i permet banyar-se a qui ho necessita amb un servei municipal. No acabaríem de lloar mai Cadaqués; ni Colera, ni Portbou; ni Llançà, ni Port de la Selva, ni Roses, ni Empuriabrava, ni Sant Pere Pescador, ni l’Escala; ni totes les seves platges que dibuixen la preciosa silueta del litoral de la Tramuntana. Cap és menys que l’altra, però tothom té dret a gaudir de la dolçor de la sal.