La Generalitat defensa els parcs eòlics a l’Empordà: «És on bufa el vent»

Fotomuntatge del parc Galatea a l'Albera.

Fotomuntatge del parc Galatea a l'Albera. / ACN

Guillem Costa

«Estem d’acord a generar energia renovable i deixar enrere els combustibles fòssils? Doncs haurem d’arribar a consensos». Així de clar ha sigut el nou conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, durant la seva primera compareixença davant els mitjans de comunicació. Mascort ha presentat el full de ruta del Govern per potenciar les renovables que ja va avançar EL PERIÓDICO del mateix grup editorial que Emporda.

El conseller s’ha mostrat convençut que oposar-se «per norma» als projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques és «una mala solució». «Els parcs eòlics es poden construir on bufa el vent. I a Catalunya, el vent el tenim a l’Alt Empordà, en una part de la Catalunya Central i a les comarques de l’Ebre. Hem de ser capaços d’acordar el com», ha sentenciat Mascort.

El nou responsable de la conselleria opina que si els projectes presentats per les empreses compleixen les condicions exigides s’han de poder tirar endavant.

Cap de Creus

També ha reflexionat sobre el fet que algunes plataformes antienergia eòlica sorgeixin en comarques com l’Empordà, on no hi ha encara cap parc eòlic instal·lat: «L’energia d’on ha de venir, de la casa dels veïns?».

«Els parcs eòlics es poden construir on bufa el vent: a l’Alt Empordà, a la Catalunya Central i a les comarques de l’Ebre»

«El nostre model és posar les persones al centre perquè siguin propietàries de les seves decisions», exposa Mascort, que ha reivindicat el fet que els ciutadans puguin invertir personalment en cada projecte presentat per una empresa.

Sobre el parc eòlic marí flotant a prop del cap de Creus, davant del golf de RosesMascort assegura que continuen dialogant amb el Ministeri per a la Transició Ecològica, per decidir algunes de les condicions exigides a les companyies que es presentin al concurs.

Diners privats o públics?

En el Proencat, la prospectiva energètica de Catalunya, aprovada avui pel Consell Executiu, es parla de 84.000 milions d’euros. Aquesta suma de diners és la necessària perquè Catalunya faci la transició energètica i estigui descarbonitzada el 2050.

«Necessitàvem aquest document per saber com descarbonitzar Catalunya. La conclusió és que és possible aconseguir-ho»

«No distingim quina part d’aquesta quantitat ha de ser posada per empreses privades, quina dependrà de l’Administració i quina es deixarà en mans de particulars dedicats a l’autoconsum», ha explicat Mascort. El conseller assegura que la «neutralitat energètica» és possible el 2025: «Vam estar una dècada aturats, però des del 2021 ja s’han posat en marxa 4 parcs eòlics amb una potència d’uns 100 MW».

Per arribar als més de 15.000 MW previstos per al 2030, s’haurà de multiplicar per cinc l’actual potència renovable instal·lada a Catalunya. «En autoconsum també creixem. Anem pel bon camí», afegeix Mascort. «Necessitàvem aquest document per saber com fer possible la descarbonització. La conclusió és que, si ens posem les piles, és viable aconseguir-ho».

Ara mateix hi ha uns 200 projectes de parcs eòlics i fotovoltaics sobre la taula de la Generalitat perquè el Departament hi doni llum verda. El conseller assegura que el camí traçat avui és susceptible a canvis: «Tot evoluciona i tindrem noves tecnologies que ens ajudaran a consumir menys. Ho anirem adaptant».