Les voreres d'Empuriabrava són una realitat després de trenta anys

No va ser fins a l'any 2017 que l'Ajuntament va posar sobre la taula la continuació d'aquesta infraestructura. Josep Maria Canet, actual regidor d'Urbanisme del consistori castelloní, recorda que «quan vaig entrar de regidor tenia un llistat de prioritats per Empuriabrava; el passeig Marítim, que estava en marxa i s'havia d'acabar; el sobreeixidor per les inundacions; i el tema de les voreres. Em va cridar l'atenció que en molts llocs cèntrics d'Empuriabrava no n'hi havia, ni tampoc tenien xarxa de pluvials, que per a mi era la part més greu».

«Un dia que havia plogut feia quatre dies, passant en cotxe per l'avinguda Marinada, vaig veure una senyora entrant a casa seva per sobre d'un palet de fusta», recorda Canet, que després d'això es va interessar a saber el perquè no s'havien fet aquelles voreres en una via principal com era aquella. «La resposta dels serveis tècnics va ser que, les vegades que s'havia mirat, el pressupost era molt gran i s'havia desestimat». Les voreres d'Empuriabrava havien resultat ser un tema molt polèmic i de difícil execució pels governs que l'han precedit.

Agustí Ribera, regidor del govern de Xavier Sanllehí entre el 2011 i 2015, explica que «sense el clavegueram ni els desguassos pluvials no es podien fer les voreres». Va ser l'estiu de l'any 2013 quan es donava per finalitzada la construcció de tot el clavegueram, una obra que ha dotat a la marina de més de setanta-tres quilòmetres de canonades i el primer sistema de xarxa al buit de l'Estat espanyol.

L'any 2017, amb el problema del clavegueram resolt, Canet va demanar un nou pressupost per les voreres, obtenint una primera aproximació de nou-cents mil euros, i reconeix que llavors «el problema principal era l'evacuació dels pluvials, perquè els canals queden molt lluny». Aquest ha sigut un dels motius pels quals endarrerir la redacció del projecte i pels que s'ha encarit l'obra, ja que «s'havia de fer a través d'unes canonades molt llargues».

Per a ser viable, segons Canet, calia dividir el projecte en tres fases d'execució. «Vam començar pel més fàcil, la part més allunyada de la platja». Un cop feta, la disponibilitat econòmica per part de l'Ajuntament en aquell moment era major, i «vam decidir unir-lo en un sol tram, i vam redactar i licitar les obres». Unes obres que s'iniciaven el mes de gener d'aquest 2020 i que haurien d'haver acabat al juny, però que l'estat d'alarma per la pandèmia de la Covid va retardar-ne l'execució «quan va arribar el juny, tot estava a mig fer, i vam decidir tirar-ho endavant, malgrat que fos estiu, per acabar-les».

Repensar, abans de seguir

Per a Ribera, les voreres «eren necessàries però calia replantejar-ho, consensuar amb els veïns, no venia d'un any més». Segons l'exregidor «hi ha errades en les entrades i sortides de sectors com Moixó. Han quedat estretes i dos cotxes alhora no passen» i afegeix que «es podria haver aprofitat per demanar un estudi a MIFAS per tenir una Empuriabrava accessible. I pensar en una Empuriabrava sostenible, amb l'encaix d'un carril bici».

Un carril bici que, ja en el projecte inicial de l'alcalde Miquel Casellas, a finals dels anys noranta, havia sigut reclamat pels dos regidors d'Empuriabrava del Centro Democrático Social. Un d'ells, Josep Maria Martorell, explica que «en aquell moment ja vam veure que aquelles voreres no aniríem bé. Tenien una vorada inclinada i separada de l'arbre. Allà vam perdre l'oportunitat de fer un carril bici».

En el primer projecte de les voreres de Marinada, Martorell va demanar que l'alcalde Casellas «vingués in situ. Li vaig fer entendre la situació i va reconèixer que es podia fer d'una altra manera». Segons Martorell, l'endemà l'alcalde va tornar amb els tècnics de l'Ajuntament i «van dir que la vorada estava homologada i per tant, no canviaven res».

L'exregidor lamenta quan va veure la continuïtat de les obres, «vaig dir-li a l'alcalde Salvi Güell, i va dir que el projecte ja estava adjudicat a l'empresa i no es podia fer res».

Martorell defensa que «amb la vorada inclinada i el tall de vorera fins a l'arbre, perdem centímetres que podríem haver destinat al carril bici» i que «si s'hagués fet bé, ara tindríem un carril bici per anar, un per venir, voreres als dos costats, l'aparcament i vials d'anada i tornada més estrets».

Malgrat que no hi ha carril bici, segons Canet, «hem fet els aparcaments més amples i els carrils més estrets perquè els cotxes corrin menys. Però les voreres, objecte de polèmica, s'han mantingut com les que hi havia a la resta de l'avinguda».

Una opinió que comparteixen des de l'entitat Canalitzem, d'Empuriabrava, que expliquen que «no haver repensat el disseny de les voreres incloent-hi carril per bicicleta, mantenint l'arbrat és una gran llàstima i minva la diversitat de la vialitat a Empuriabrava». Segons Canalitzem, s'han intercanviat opinions i opcions d'inclusió del carril bici amb regidoria de Medi Ambient, però «finalment no s'han tingut en compte».

Una llarga llista de carrers

Ara l'Ajuntament posa la mirada en un altre sector. Es tracta de Falconera «que esperem podem fer cap al 2022». Canet admet que «sembla que només fem voreres, però n'hi ha moltes per fer, a Empuriabrava».