Blog 
Jo confesso
RSS - Blog de Daniel Ferrer Isern

L'autor

Blog Jo confesso - Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer i Isern (Figueres, 1979) és escriptor i professor de comunicació per a adults. També ensenya Grec bíblic com a professor de la Universitat de Jerusalem.

Sobre aquest blog de Societat

En aquest blog, hi trobaràs articles sobre temes com la política, la literatura i les relacions humanes.


Arxiu

  • 20
    Agost
    2019

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Empordà Societat

    Fumadors

    A les voreres hi ha burilles de cigarretes pertot arreu. Estan escampades com les llavors als camps de blat. No cal cap detector per trepitjar-ne a tort i a dret: al paviment de les voreres, als marges de les calçades i als enllosats de les places a l'aire lliure. Només d'abaixar el cap, la vista en detecta desenes i dotzenes, com si fossin una plaga inherent a les vies públiques.

    Sobretot, n'hi ha grans acumulacions a les entrades de les oficines i dels establiments comercials. Els treballadors, fet el cafè dels moments de descans, han escurat els darrers cinc minuts de pausa i han fumat una cigarreta al peu de la porta. Resultat: la burilla final a terra, com si hagués de donar fruit.

    Potser fumar afegeix un plus a haver esmorzat. Vull dir, un plus de plaer. Com aquell que, havent sopat, mira la televisió abans d'anar a dormir. D'altres deuen inhalar el fum del tabac per saciar la gana de mig matí o de mitja tarda. Potser a uns altres els serveix per calmar els nervis laborals i no haver de donar cops de puny a les parets. I, com que el món és molt gran i divers, a d'altres els deu servir simplement per a no res. Un hàbit i prou, com dur les mans a les butxaques o tirar escopinades o gargalls espasmòdicament. També, suposo, n'hi ha que fumen per tenir conversa, perquè fumar, sens dubte, contribueix a la relació social: a les feines, els fumadors ja tenen fet el seu grupet de col·legues que la fan petar durant les hores de descans. Sobre tot això, res a dir. Qui vulgui fumar que fumi i santes pasqües! Tanmateix, una cosa és fumar i l'altra és la porqueria del colofó: llançar la burilla a terra i deixar-la-hi definitivament. Això sí que hauria de ser censurat!

    Als fumadors, sovint se'ls adverteix dels perills de les seves xuclades de les fulles de tabac pulmons endins. Potser fins i tot s'exagera, perquè qui més qui menys en la seva vida privada té alguna vàlvula d'escapament. El que mai no es fa, en canvi, és avisar-los, recordar-los o fer-los veure que, llançant la darrera part de la cigarreta, estan cometent una vertadera porqueria. Una grolleria cívica de cap a peus. Per què ningú no els diu res?

    Si bé és cert que a Figueres les papereres no hi abunden, no és menys cert que els fumadors haurien de canviar els seus hàbits d'higiene ciutadana. Oi que es canvien els mitjons cada matí? Oi que la roba interior, si està suada, la deixen al cubell de la roba bruta i se'n procuren de neta obrint l'armari de l'habitació? Doncs semblantment haurien de fer amb les burilles de les cigarretes: acabades les xuclades, fora bo que s'activés un detector de papereres o de cendrers o de qualsevol altre recipient preparat per admetre la cendra. La ciutat, sens dubte, romandria més polida del que ara està.

    A la gent de l'ajuntament, cal demanar-los que habilitin més papereres, per quan els fumadors canviïn els seus hàbits i s'avinguin a utilitzar-les. Soc conscient que la tasca és difícil d'aconseguir, però també estic segur que entre els uns i els altres aniríem millor.

    Mentrestant, m'acontento a somiar que algun matí de cada burilla de terra n'haurà nascut una moneda d'euro. Aquell dia, ho confesso, agafaré mal d'esquena de tant d'ajupir-me.

    Fumadors

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook