Laia Estrada: «Puigdemont no és ara el vot de la confrontació»

Laia Estrada (Tarragona, 1982) és candidata de la CUP a les eleccions del Parlament de Catalunya del 12-M. Aspira almenys a retenir els nou diputats del seu partit i, si pot ser, a tenir la clau d’una majoria independentista. És crítica amb ERC i amb Junts.

Que Pedro Sánchez continuï com a president del Govern és una bona o mala notícia per a Catalunya?

El que perjudica Catalunya és tota la ingerència política que ha representat aquest vodevil, perquè nosaltres no qüestionem que hagi sigut víctima de les clavegueres de l’Estat, però el PSOE, quan li ha interessat, ha utilitzat aquestes mateixes clavegueres per perseguir l’independentisme i espiar els seus adversaris i els que avui són els seus socis de govern. No és creïble.

Què hauria de fer, segons vostè, perquè tingués credibilitat?

Una cosa molt senzilla: que al parlar de la necessitat de respectar drets i llibertats respecti el dret a l’autodeterminació.

No va pensar en algun moment que podria perillar la llei d’amnistia?

No, perquè la llei d’amnistia, en part, li interessa a l’Estat per rentar la seva imatge a ulls internacionals. Celebrem qualsevol mesura que pugui alleugerir el pes de la repressió sobre les persones ara mateix encausades, però tenim dubtes sobre com s’aplicarà perquè està en mans d’uns jutges amb un biaix ideològic claríssim.

En aquests moments, es donen les condicions perquè Catalunya defensi l’autodeterminació?

Sí, però cal recuperar una agenda nacional i social pròpia. Tornar a situar el focus de la política aquí i omplir el Parlament de sobirania, perquè hem vist una supeditació constant als interessos de l’Estat i a l’agenda del retrobament de Sánchez. Junts i ERC s’han fet seva l’agenda del PSC més de dretes i més espanyolista de la història.

De què van ara mateix aquestes eleccions?

De tornar la política i tornar a posar el focus aquí i de gestionar els recursos pensant en el benestar de la majoria de la població sense supeditar aquestes decisions als imperatius del Govern central i les elits econòmiques del règim del 78.

"Junts i ERC han fet seva l?agenda del PSC més de dretes i més espanyolista de la història"

En què es diferencia el seu projecte del que defensen els Comuns?

En on posem el focus de la sobirania i en el reconeixement de l’autodeterminació. El problema que tenen els Comuns és que si se supediten a les limitacions del règim del 78 i als límits que imposa el PSOE, ni a nivell espanyol ni aquí es podrà avançar mai. Nosaltres no ens movem per un intercanvi de cromos o de poltrones.

Insinua que els pressupostos van caure per Ada Colau i no pel Hard Rock?

Sí. Els pressupostos anteriors que havien aprovat incorporaven el Hard Rock i en aquests últims el que va tenir un paper més important és la falta d’acord a l’Ajuntament de Barcelona.

Catalunya necessita més un govern netament d’esquerres o netament independentista?

Les dues coses. Sense desbordar els límits de la Constitució no podrem resoldre els grans problemes de la nostra societat. En el cas de la vivenda es veu molt clarament.

Què s’ha de fer perquè baixin els preus del lloguer?

Primer, zero desnonaments. No pot ser que els Mossos, cos controlat per la Generalitat, faci fora de cases seva famílies amb criatures i gent gran.

S’ha de renunciar a la competència de policia judicial?

Implica una acció de desobediència política, la conselleria ha de dir als Mossos que no facin fora gent de casa seva. En segon lloc, s’han de controlar els preus. I, tercer, hi ha 400.000 pisos buits. Podem començar pels 20.000 que estan en mans de grans tenidors.

Es refereix a expropiar?

Expropiació. Ja ho preveu la llei catalana del 2007.

El Hard Rock serà condició sine qua non per a la investidura?

No estem posant unes línies vermelles només sobre uns macroprojectes concrets, també hi ha l’ampliació de l’aeroport i el quart cinturó.

Llavors, quines condicions posaran per a una investidura?

No s’han desplegat polítiques d’esquerres ni que ens facin avançar en el dret a l’autodeterminació. La condició és fer un gir de 180 graus, un canvi de rumb per posar el control als sectors públics. Si recuperem la manera de fer de l’avantsala de l’1 d’octubre, ens podrem entendre.

"A diferència dels Comuns, nosaltres no ens movem per un intercanvi de cromos o de poltrones"

Els últims governs independentistes, alguns amb el seu suport, han fracassat en la gestió dels serveis públics?

Sense cap tipus de dubte. Tenim uns serveis públics triturats per les retallades que va aplicar el Govern de CiU, però que van ser dissenyades per l’últim tripartit, i que no s’han revertit. Tenim un model de sanitat, educació i residències en el qual es facilita la transferència contínua de diners públics a mans privades. No s’ha qüestionat aquest model de concertació que impedeix tenir serveis públics forts i de qualitat.

Per millorar els serveis públics fan falta recursos. ¿S’implicaran en la reforma del finançament?

La reforma del finançament té les potes molt curtes, i només podrem gaudir de la gestió del 100% dels nostres recursos una vegada aconseguida la independència.

És necessària una conselleria específica per promoure l’ús del català?

Sí, però no és suficient. S’ha de destinar, com a mínim, el 0,5% del pressupost total de la Generalitat i ha de tenir incidència en totes les àrees del Govern. També cal impulsar un pla de xoc per tenir més aules d’acollida, reduir ràtios i derogar la llei que van aprovar ERC, Junts, PSC i els Comuns que aplana el desplegament de la sentència contra el català.

Entendria que, amb les últimes pluges, el Govern relaxés les restriccions per la sequera?

No, seria un contrasentit. Benvingudes siguin les pluges, però no resolen la sequera. Hi ha d’haver un replantejament del model econòmic i de la gestió dels recursos. Per a què volem l’aigua? Perquè les piscines estiguin sempre plenes i els guiris s’ho passin bé i no tinguin calor? O la volem per als agricultors? És un bé escàs que s’ha de destinar a l’ús de la majoria de la població, no perquè uns quants facin negoci. La qüestió no es resol construint més dessalinitzadores.

Temen que una part del seu electorat partidari de la confrontació se senti atret per votar Puigdemont?

El problema és que no sabem a data d’avui què vol fer Puigdemont, si és que torna a Catalunya, perquè difícilment pot ser el vot de la confrontació amb l’Estat desplegant-hi polítiques de concertació.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ