El doctor en Literatura, Daniel Genís (Castelló d’Empúries, 1977) defineix a Damià Bardera (Viladamat, 1982) com «un rondinaire complex i hiperbòlic, escriptor amb E majúscula, amb totes les lletres i amb tota la intenció i vocació». El seu idil·li amb la literatura ve de lluny. Des que el 2008 va publicar el penúltim vòmit (Viena) i fins el dia d’avui, ja suma deu llibres, el darrer, «el més estrambòtic» sota el parer de l’autor: el recull de contes S’obre el teló (La Segona Perifèria) que fa uns dies van presentar junts a la biblioteca de Figueres.
