Després de quatre dècades com a periodista i corresponsal, Joan Marcet ha fet el pas sortint de la «zona de confort» i llançant-se a l’aventura de la narrativa, una faceta que, fins al moment, només compartia amb el seu «club de primers lectors». L’ha empès el fet de retre «un homenatge a una molt bona amiga», Pilar Caballero, amistat que va allargar-se quaranta anys i que li ha llegat, i ell interpretat, la seva veu, entreteixint-la amb altres veus femenines per fer-ne néixer una de sola, clarivident i propera, la de la Lina, una mestressa de casa que ens regala els seus moments lluminosos amb els quals «s’enlaira en els dies grisos». Sota el títol Dies perfectes (Cal·lígraf) i acompanyat, en el contingut i continent, pel traç delicat de l’il·lustrador Dani Torrent, Marcet ens apropa a l’existència d’una persona senzilla, àvida lectora, que troba el guariment i la força per reconstruir-se, davant els cops de la vida i les pèrdues, en la bellesa d’un jardí, en l’art i en un amor tardorenc.
