De novembre a tocar febrer no arriba cap raig de sol al meandre que fa la Muga al seu pas pel Molí d’en Gorgot, situat un mig quilòmetre més avall d’Albanyà. L’ombra del dia enfosqueix l’aigua, que baixa lenta i en silenci, alhora que les fulles caigudes dels faigs s’acumulen al llit de les gorgues. «El riu no flueix com abans, està com parat», diu la Teresa Fisher, que habita el molí i coneix molt bé la Muga, la seva veïna.