L'Audiència de Barcelona deixa en llibertat Dani Alves en espera de la sentència definitiva

El futbolista va ingressar a la presó el 20 de gener del 2023 i esperarà al carrer la confirmació de la condemna de quatre anys i mig de presó

Dani Alves.

Dani Alves. / EFE

J. G. Albalat / Germán González

L'Audiència de Barcelona ha deixat en llibertat provisional Dani Alves, condemnat a quatre anys i sis mesos de presó per l'agressió sexual a una noia a la discoteca Sutton la matinada del 31 de desembre del 2023. Li ha imposat una fiança d'un milió d'euros.

El jugador va ser empresonat fa més d'un any, el 20 de gener del 2023, i ara esperarà la sentència definitiva fora del centre penitenciari. Tant la defensa, com la fiscalia i l'acusació particular, que exerceix la víctima, han recorregut la condemna per diferents motius i serà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en primera instància, i el Tribunal Suprem els que s'hauran de pronunciar. El principal debat jurídic se centralitza en l'aplicació de l'atenuant de reparació del dany per la fiança civil de 150.000 euros que va dipositar el futbolista per a una eventual indemnització i que va suposar la rebaixa de la pena imposada.

La sentència de Dani Alves es va convertir en una decisió judicial pioner en la interpretació del consentiment en una agressió sexual, però, alhora, va encendre la polèmica per les penes de la nova norma i el paper de la indemnització. "El consentiment pot ser revocat en qualsevol moment" de la "trobada sexual", afirma la sentència de la Secció 21 de l'Audiència de Barcelona. La resolució, que va arribar dues setmanes després de la celebració del judici, la va celebrar la víctima. "Per fi m'ha cregut", va assegurar, per boca de la seva advocada.

L'agressió sexual

El tribunal va considerar provat que el futbolista "va agafar bruscament" la dona, "la va tirar a terra i, evitant que pogués moure's, la va penetrar vaginalment", malgrat que la víctima "deia que no, que se'n volia anar". Al seu entendre, “amb això es compleix el tipus d'absència de consentiment, amb ús de la violència, i amb accés carnal.” Els jutges, en una sentència cridada a marcar un abans i un després, van afirmar que “per a l'existència d'agressió sexual no cal que es produeixin lesions físiques, ni que consti una heroica oposició de la víctima a mantenir relacions sexuals.” I van subratllar que en aquest cas es troben, a més, “amb unes lesions a la víctima (al genoll) que fan més que evident l'existència de violència per forçar la seva voluntat, amb el subsegüent accés carnal que no ve negat per l'acusat”.

Els magistrats van incidir que "el consentiment no només pot ser revocat en qualsevol moment", sinó que també cal que es presti "per a cadascuna de les varietats sexuals dins d'una trobada sexual". No és el mateix, recull la sentència, ballar o insinuar-se que practicar sexe sense preservatiu: "No consta que, almenys pel que fa a la penetració vaginal", la víctima prestés el seu consentiment, "i no només això, sinó que, a més, l'acusat va sotmetre la voluntat de la víctima amb ús de la violència".