Una cita mèdica un mes després de desaparèixer i un robatori a casa seva els dies previs: es busca a Francisco

Dilluns, 14 de març de 2022. 10.30 hores. Francisco de Pablo -Francis -madrileny de 32 anys- acudeix a la comissaria d'Hortaleza (Madrid). El seu cotxe, un Citroën C4 blau, no hi és. El va aparcar al carrer Manizales, a cent metres de casa. Un minut caminant, no més. En el vehicle va deixar-hi una motxilla; i a dins la motxilla, roba d'esport i tota la seva documentació. "M'han robat el cotxe". Va aportar tots els detalls del vehicle. Va signar la denúncia i va tornar a casa. Una setmana després, va desaparèixer.

"Torno en una hora, solucionaré un assumpte", va dir el dia en què es va perdre el seu rastre a un amic que estava amb ell jugant a la PlayStation a la seva casa. Eren les sis de la tarda del 21 de març. No va tornar.

"Destrossada", Juana, la seva mare, viu per a trobar-lo: "Això és un malson al qual no veig fi. Em fico al llit pensant en el meu pobre fill i em desperto igual". Demana ajuda. Després de gairebé deu mesos d'instrucció, la recerca s'estanca. El seu fill no hi és.

Els agents van descobrir que Francis estava immers en entorns conflictius, en assumptes de drogues, amenaces, robatoris

"Li ha passat alguna cosa", va intuir Juana des de l'inici, "Francis no se n'hauria anat per la seva pròpia voluntat. És impossible, no se n'aniria deixant als seus estimats gossos, a la seva família, amics... no se n'aniria sense diners, roba ni documentació".

Les perquisicions policials que conformen el sumari -al qual ha tingut accés CAS OBERT, portal de successos i recerca de Prensa Ibérica- van secundar les sospites de la dona. Els agents van descobrir que Francis estava immers en entorns conflictius, en assumptes de drogues, amenaces, robatoris. Les hipòtesis amb les quals van treballar des del principi no eren bones: els investigadors remenen l'opció que la desaparició de Francisco estigui relacionada amb una venjança, crim, desaparició forçosa. L'home va sortir de casa per a trobar-se amb algú. Ningú sap amb qui.

Algú va robar de casa seva rellotges, colònies i 15.000 euros en cocaïna

El seu amic es va quedar esperant a Francis a casa, mai va tornar. Durant dies, el seu cercle, els seus amics, van confiar que ho faria. Independitzat, vivia sol des de feia uns deu anys. Juana descobreix que el seu fill no hi és el 26 de març, cinc dies després de la seva absència. "Em diuen que fa dies que no va a casa, que ningú el veu". Tracta de localitzar-lo. El seu mòbil està apagat. Prova de nou, sense èxit, i interposa la denúncia en la comissaria de la Policia Nacional.

Francisco de Pablo Páez, home, 32 anys; 1,95 metres d'altura; 85 quilos de pes. Alopècia per malaltia. Celles tatuades, sense pestanyes. Té un tatuatge tribal en el turmell. Porta al damunt claus i telèfon, però no dona senyal. "Es movia pel barri de Santa María, Sant Lorenzo o Villarosa", amplia Juana. Els agents intenten localitzar-lo trucant al seu mòbil, acudeixen al domicili. Baten els carrers. No hi és.

Un robatori de 15.000 euros

Agents i família s'acosten al seu cercle pròxim. Els amics de Francis asseguren que es movia per poblats de compra-venda de droga, barraques, descampats, comenten que l'home tenia deutes i que una família de moldaus li devia diners a ell. Francis va anar a cobrar-lo. "El meu fill estava en un món... que no era l'idoni", lamenta Juana. La família moldava el va amenaçar, segons va explicar un amic de Francis a la mare de l'home. La policia els va prendre declaració, van confirmar que havien estat amb ell dies abans de la seva desaparició, però van assegurar que Francis se'n va anar pel seu propi peu.

Un amic del desaparegut va aportar una altra pista a la policia. Es tracta d'un àudio que Francis li va enviar per Whatsapp. En aquest missatge li explicava que el robatori del seu cotxe no havia estat el primer; que el 8 de novembre algú havia entrat al seu domicili, havia forçat les reixes i li havia sostret rellotges, colònies i droga. No era poc, el cop aconseguia gairebé els 15.000 euros en cocaïna. Per culpa d'aquest assalt, el deute, ara, el tenia ell.

"Pobre noi, l'han esmicolat"

"Solucionaré un assumpte", la seva frase es va gravar a la ment de tots. La policia va buscar pels circuits que sovintejava i va indagar, de puntetes, pels poblats de Valdemingómez i la Cañada Real. Als mateixos s'hi va apropar la seva mare. "Vaig amar-hi, no vaig parlar amb ningú, encara que el meu entorn sí".

Van aconseguir algunes dades. Francis no sols consumia esporàdicament, com intuïen; també venia droga. Alguns veïns van explicar que l'home aconseguia la mercaderia gràcies a dues persones: "un gitano de Valdemingómez i un colombià de Madrid". La família va visitar de nou Valdemingómez.

La nit en què va desaparèixer, veïns de Valdemingómez van veure a una persona que demanava auxili mentre era perseguit per dos homes

Una amiga de la família s'hi va endinsar, va preguntar. Algú li va dir que la nit en què va desaparèixer van veure com una persona amb dessuadora blava (Francis solia portar-ne una així i no es va trobar a casa) demanava auxili, terroritzat, mentre era perseguit per dos homes en el poblat. Van parlar d'un narco i d'un toxicòman.

Al cap de poc, a la família li va arribar un altre missatge: "Pobre noi, tan jove... El que li han fet... l'han esmicolat". Ho va escoltar la seva mare de manera directa. La mirada, aquesta vegada, la posaven en gent de nacionalitat colombiana a la qual Francis, asseguren, devia diners.

Amb la dada, Juana va ampliar una vegada més (ho ha fet dues vegades), la denúncia a comissaria. Viu aterrida, superada i devastada: "em torno boja de pensar que l'han matat. Veig la seva cara de por i, per a afegir-li més horror i crueltat, el fan desaparèixer".

"No hi ha indicis de criminalitat"

"Existeixen indicis suficients per a creure que es troba en una situació en risc per a la seva vida", detallen les actuacions policials. "Havent-se esgotat les mesures de recerca, i tractant-se d'una mesura necessària, adequada i proporcional", detallen els investigadors, se sol·licita "el posicionament i registre de trucades i missatges" del desaparegut.

Dos jutjats de Madrid, el 35 i el 37, han denegat la petició policial d'accedir al seu telèfon, al·legant que "no s'aprecia indici de criminalitat". Asseguren que Francisco és major d'edat i prima el seu dret a la intimitat. El 13 d'abril de 2022 el número 35 de Madrid va declarar la desaparició com "no forçosa" i va arxivar el cas. La lluita de la seva mare, al costat de l'advocat Juan Manuel Medina (col·laborador de SOS Desapareguts), va afavorir la seva reobertura. Sense molt d'avanç, perquè el jutge va denegar totes les diligències sol·licitades. Entre elles, una vegada més, la de l'estudi del seu telèfon.

Una cita mèdica un mes després

La policia va continuar les seves perquisicions: "Francis no havia fet moviments en els seus comptes bancaris després de la seva desaparició". Tampoc li consten multes. No s'ha registrat en cap hotel ni consta que hagi utilitzat cap mitjà de transport. Tot en off.

La sorpresa va arribar quan els investigadors van sol·licitar informació a la Conselleria de Sanitat de Madrid. El dia 21 d'abril, a la 8.42 hores, consta, segons la documentació a la qual ha accedit CAS OBERT, que Francis va ser a "una cita sanitària en el Centre de Salut Mar Bàltica (Madrid)". Una cita, "amb assistència", un mes després de desaparèixer. "El meu fill, en un metge que, a sobre, no és el que li correspon?", es pregunta Juana.

"La realitat és que el meu fill no va estar en el metge. Jo mateixa vaig parlar amb el director del centre, els vaig portar una foto de Francis i no el van reconèixer", explica Juana. "A més, ell havia denunciat poc abans de la seva desaparició que s'havia extraviat el seu DNI, carnet, i targeta sanitària". La seva ment no es deté, "crec que algú va usar la seva targeta perquè deixem de buscar".