Política. De la gestió del dia a dia a pensar i dibuixar el futur

«La política hauria de ser la professió a temps parcial de tot ciutadà».

La frase és de Dwight D. Eisenhower, president dels Estats Units entre 1953 i 1961, i hauria d’estar penjada tant als despatxos dels alcaldes, consellers i presidents com a la nevera dels que creuen que «tots els polítics són iguals». Cert és que arreu n’hi ha que ens han donat motius per decorar la nevera amb una altra frase, en aquest cas de Marx, no Karl sinó Grouxo. «La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats». Però no. No tots els polítics no són iguals i l’acció política és necessària. Al món, al país i, especialment, al costat de casa. El Setmanari de l’Alt Empordà ha recollit, interpretat, critica i elogiat la tasca de molts regidors i alcaldes en els últims 45 anys, però, lluny de caure en la caricatura de Marx, el que faci Marc Salas que la setmana vinent agafa el relleu d’Olga Carbonell al capdavant de l’alcaldia de Sant Climent Sescebes, serà molt important per als veïns del poble. I igual amb el que faci, o deixi de fer, Jordi Masquef a Figueres i Joaquim Morillo a la Vajol. De la ciutat més gran, al poble més petit de la comarca. Passant per Anna Massot a Castelló d’Empúries, Josep Maria Martínez a Roses, Josep Bofill a l’Escala, Montse de la Llave a Vilafant, Núria Escarpanter a Llançà o Míriam Lanero a la Jonquera. Alcaldes, regidors i consellers comarcals d’un ens, el que té la seu al carrer Nou de Figueres que donaria per un altre article, han de «solucionar problemes». Però, sobretot, han de buscar solucions. Solucions per a quan ells ja no formin part d’aquesta «professió a temps parcial de tot ciutadà».

La pandèmia de la Covid i tots els seus efectes, les diferents crisis econòmiques i els efectes de la inflació o les necessitats creixents de les àrees dels serveis socials en un país, i una comarca, que no deixa de guanyar població, sembla que hagin convertit la política en una gestoria i obligat els polítics a convertir-se en gestors. Certament, els polítics han de procurar que les seves institucions, començant pels ajuntaments, gestionin bé els diners públics i donin un bon servei als ciutadans. Però, dels polítics cal esperar-ne més. Bastant més. En els propers 45 anys, les pàgines de l’Empordà haurien d’estar plenes de les transformacions i iniciatives que pensin avui els actuals dirigents. Està molt bé que un alcalde maldi perquè els carrers del seu municipi estiguin nets. Però, encara és més important que pensi com han de ser aquests mateixos carrers d’aquí a vint anys. Caldrà continuar fent el mateix tipus de voreres? Els parcs i jardins hauran de ser iguals si, com sembla, la pluja cada cop serà més escassa? El 2040 hi haurà suficients escoles i centre mèdics si a l’Alt Empordà en lloc de tenir 145.000 habitants en té 165.000? La solució de la dessalinitzadora mòbil que va proposar Josep Maria Cervera per Port de la Selva és útil per a altres pobles? I la mancomunada per a la Badia de Roses, que suggereix Josep Maria Martínez, és viable? A Figueres, els cotxes han de continuar passant sempre la Rambla? L’Albera ha de ser un parc natural? Què passa amb el turisme de sol i platja? O amb les energies renovables? I amb la inseguretat relacionada amb les drogues en un territori de frontera? Ens cal una política i uns polítics que plantegin projectes per a quan ells facin molts anys que ja no siguin alcaldes. Gestió del dia, sí; reflexió i atreviment polític, també.

Subscriu-te per seguir llegint