Quina és la temperatura màxima que pot aguantar el cos humà?

El cos humà està 'dissenyat' per a mantenir una temperatura interna pròxima als 37 graus (una dècima més, una menys en funció de la persona i el context). Quan la temperatura ambient supera aquesta xifra, el nostre organisme activa una sèrie de mecanismes (com suar o dilatar els vasos sanguinis) per a intentar refrescar-se. Però què passa quan els termòmetres es disparen i arribem als llindars de calor extrema? Segons apunta un nou informe de la Universitat de Roehampton (el Regne Unit), quan el mercuri puja per sobre dels 40 o 50 °C el nostre organisme aconsegueix "un estat crític" que, en els casos més extrems, pot derivar en fallades multiorgàniques i fins i tot la mort.

L'explicació és la següent. Per a lluitar contra la calor extrema, el nostre cos posa en marxa tota la seva maquinària per a intentar reduir la temperatura interna. Per a això, una de les primeres coses que fa és accelerar la seva taxa metabòlica (és a dir, el mecanisme que li permet obtenir energia per a, al seu torn, posar en marxa altres processos de regulació tèrmica). Quan la calor és moderada, aquestes eines solen funcionar amb èxit. Però quan els termòmetres es disparen fins a valors extrems, tots aquests circuits interns comencen a fallar i, al seu torn, el cos comença a acumular danys en cadena.

Arriba una onada de calor a Catalunya: zones amb 40 graus i risc d’incendis

En els casos més extrems, les altes temperatures poden danyar des de les membranes cel·lulars fins a òrgans com el cervell, els pulmons i el fetge, així com el conjunt del sistema cardiovascular. Un dels 'circuits' més afectats és justament el del cor, que per a intentar mantenir tota la maquinària en marxa comença a bombar sang amb més intensitat (el que provoca, d'una banda, un augment de la freqüència cardíaca i, per un altre, una disminució de la pressió arterial). Tot això pot acabar derivant en una insuficiència cardíaca o una fallada multiorgànica que, en els casos més greus, poden provocar la mort.

Problema de salut pública

Fa anys que experts i autoritats sanitàries han començat a assenyalar la calor extrema com un problema de salut pública. Sobretot ara que, segons adverteixen els estudis científics més importants elaborats fins avui, les altes temperatures s'han tornat cada vegada més freqüents i, en un futur, podrien anar a més. Els pronòstics apunten al fet que cap a finals de segle en tota la zona del Mediterrani, inclosa Espanya, els termòmetres podrien disparar-se entre quatre i set graus respecte als llindars actuals. Aquest factor, al seu torn, també augmentarà el risc de sofrir onades de calor més extremes i freqüents.

Quan els termòmetres pugen per sobre dels 40 o 50 graus, el cos entra en "estat crític"

Però per què són tan perilloses les altes temperatures? Segons expliquen els experts, "la calor és un disparador de malalties". En la majoria de casos, de fet, la gent no mor d'un cop de calor. La mortalitat durant els episodis de temperatures extremes sol disparar-se per "problemes cardiovasculars o respiratoris agreujats per les altes temperatures". L'estiu passat, segons càlculs de l'Institut de Salut Carles III, es van registrar unes 20.000 morts més del normal a causa d'uns mesos de calor extrema en els quals es van aconseguir centenars de rècords de temperatura i es van registrar temperatures superiors als 40 graus en diversos punts del país.