Catalunya impulsa un pla "pioner" a Espanya sobre medicina de precisió en oncologia

Administració, metges i pacients defensen col·laborar sobre oncologia de precisió en un fòrum d'AstraZeneca

Josep Maria Borràs, Candela Calle, Ana Meseguer (Generalitat), Cristina Martín (Hosp.st.Pau), Xavier Matias-Guiu (Hosp.Bellvitge), Gabriela Ginella (Asaco) i Carlos Parry (Astrazeneca) en el Fòrum Impulsa sobre MP en oncologia

Josep Maria Borràs, Candela Calle, Ana Meseguer (Generalitat), Cristina Martín (Hosp.st.Pau), Xavier Matias-Guiu (Hosp.Bellvitge), Gabriela Ginella (Asaco) i Carlos Parry (Astrazeneca) en el Fòrum Impulsa sobre MP en oncologia / DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS

EP

La Conselleria de Salut de la Generalitat ha anunciat un pla pioner a Espanya que inclou la medicina de precisió (MP) en oncologia en la seva cartera de serveis, per al tractament personalitzat del càncer, amb tres objectius: "Buscar una manera organitzada de promoure aquesta estratègia; que estigui d'acord amb el criteri dels experts; i que faciliti assentar les bases d'una futura utilització per, per exemple, tenir nous biomarcadors o nous resultats clínics".

Ho ha explicat el director del Pla Català d'Oncologia, Josep Maria Borràs, al costat de la directora de l'ICO, Candela Calle, i la cap d'Operacions i RRII de la Direcció General de Planificació en Salut de la Generalitat, Anna Meseguer, durant la Trobada Informativa 'iMPulsa' sobre MP en càncer, organitzat per AstraZeneca.

També hi han participat el patòleg Xavier Matias-Guiu (Hospital de Bellvitge), l'oncòloga mèdica Cristina Martín Lorente (Hospital de Sant Pau) i Gabriela Ginella (Associació d'Afectades per Càncer d'Ovari, Asaco): han coincidit amb els tres membres de l'Administració a defensar polítiques que apliquin de manera rutinària la MP en diagnòstic i tractament; mesurar els resultats de la MP, i prevaler innovacions que millorin la vida del pacient.

CONSELLERIA DE SALUT

La Generalitat va publicar al març una instrucció per implantar el programa d'oncologia de precisió en el sistema sanitari públic, amb aquests passos: elaborar el programa; crear un comitè científic amb les especialitats implicades que defineixi els panells rellevants en 4 àmbits oncològics (pediatria, tumors sòlids, hematològics i hereditaris); i establir els centres de referència on fer aquestes proves i quins hospitals depenen de cadascun.

Això implicarà crear una base de dades conjunta amb les dades de tots els casos de Catalunya, la qual cosa permetrà crear un àmbit de recerca i una validació dels resultats conjuntament; també es treballa en el tipus d'informe que s'ha de donar, amb criteris bioètics; "i això a més té un finançament específic, que es paga per cada prova realitzada", ha puntualitzat Borràs.

"Ha començat fa uns mesos i ja s'han fet uns 2.000 panells [s'ha fet la determinació genètica per panells a 2.000 pacients]. Ha començat ràpid perquè ja s'estaven fent d'una manera o altra. Òbviament el volum ha crescut, però ja s'estava fent, l'experiència existia": això suposa fer diagnòstics personalitzats segons el tipus de càncer, per aconseguir l'agilització i l'equitat territorial.

Ara falta constituir la base de dades, i també concretar el tipus de recomanacions als pacients: "Cada hospital continua informant els pacients seguint el seu patró d'informació, i ens agradaria que els patrons fossin comuns".

Segons Borràs, tractar el càncer només dona els millors resultats si es coordinen tots els professionals: "Ha arribat el moment de plantejar com s'organitza dins el sistema sanitari l'oncologia de precisió: ser capaç de garantir-ne la qualitat; establir criteris; també decidir quins marcadors val la pena mesurar i quins no, i com s'han de mesurar".

"LA INNOVACIÓ HA DE SER UNA INVERSIÓ"

Candela Calle ha deixat clar que la innovació ha de ser una inversió; que el seu objectiu com a gerent "no és quadrar els números, sinó donar resposta a la missió de la institució: disminuir l'impacte del càncer", i que la MP va en aquesta direcció: "La MP ha vingut per quedar-se (...) depèn de tots els actors que ho fem una realitat".

Per ella, la situació actual és alhora un gran repte, una gran esperança i una gran sort, amb aquest objectiu: "Incorporar aquesta praxi en la rutina habitual de les institucions, i realment pensar que no incrementarem el cost".

LA MP EN CÀNCER A CATALUNYA

Anna Meseguer ha dit que, a més del pla anunciat, un dels eixos del Pla de Salut 2021-25 de la Generalitat --també recentment anunciat-- és desenvolupar la MP en càncer; i que la MP serà així mateix un eix del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (Peris) 2021-27, que es presentarà en breu, per aconseguir "una medicina més personalitzada, igualitària, universal, sostenible i digitalitzada".

Meseguer --que també és investigadora-- ha valorat que ja sigui possible la caracterització genètica i molecular dels tumors, per diagnosticar i tractar més exactament cada pacient, amb fàrmacs "més eficaços i assegurances, en seleccionar-se els pacients per la presència o no de determinats biomarcadors", i ha demanat a tots els actors col·laborar per aprofitar les noves tecnologies en biomarcadors, fàrmacs i identificació ràpida de candidats per a assaigs clínics.

ELS ONCÒLEGS I ELS PATÒLEGS

Per Cristina Martín, la MP "ja és una realitat als hospitals. S'ha treballat últimament molt, sobretot a incorporar-la a la cartera de serveis dels hospitals, i, per tant, garantir una equitat d'accés, que és fonamental. És un repte però també una gran oportunitat per extreure'n el màxim potencial, un moment crucial per asseure bases sòlides que permetin aprofitar al màxim tot el que vingui".

Xavier Matias-Guiu creu que s'ha fet molt, tot i que falta molt: "Els tumors aprenen a 'bypassejar', evitar, aquests fàrmacs. Això obre un altre mecanisme, el de reconèixer quan els tumors es fan resistents. Aquí hi ha una paraula màgica que és biòpsia líquida, que és que els tumors llancen a la sang el seu DNA, i és una eina que ja en el càncer de pulmó és una realitat per identificar gens de resistència".

ELS PACIENTS

Carolina Ginella ha demanat coordinació de tots els actors, recerca i "oportunitat d'ús", i ha destacat que tots els passos són importants, inclosa la prevenció, per la qual cosa ha reclamat més inversió en tots els càncers: "Sé que no és fàcil però, per exemple, el càncer d'ovari no té símptomes i es descobreix gairebé sempre tard".

També ha instat que el pacient tingui psicòlegs ja en el moment del diagnòstic, no només després, i ha afegit que la MP és esperança i inquietud: "Esperança, perquè en depenem, i inquietud, perquè no sempre la podem utilitzar".

ELS FÀRMACS

El responsable d'Afers Governamentals d'AstraZeneca, Carlos Parry Lafont, ha defensat la implicació de la seva companyia en la MP: "Implica eficiència, entesa com el balanç entre la inversió que suposa a qualsevol sistema de salut el seu finançament i els resultats de salut obtinguts. És aquí on hem de fer més recalcament: a mesurar bé".

Aconseguir aquest equilibri suposa "assegurar la sostenibilitat present i futura del sistema sanitari", i Parry també ha constatat la voluntat d'AstraZeneca de corresponsabilitzar-se amb les administracions per "assegurar, a través de models d'accés innovadors, aquesta eficiència necessària".