Transformar Figueres

D’aquí a pocs mesos, l’estat vol tenir licitat el projecte constructiu de l’estació intermodal de Figueres-Vilafant i del nou traçat ferroviari que farà passar la línia Barcelona-Portbou per fora del centre de la ciutat eliminant tant els passos a nivell com les vies dins del nucli urbà. «Jo visc al carrer de la Jonquera i tinc l’estació del centre a 9 minuts de casa, per anar a la nova en trigo 12 o 13; no pas més». L’explicació és de l’actual alcalde, Jordi Masquef, però la definició del debat sobre la ubicació de l’estació com una «pantalla passada» la poden subscriure també Joan Armangué i Pere Casellas. O una Agnès Lladó que, en el seu moment, va definir la supressió dels passos a nivell com «la notícia més important dels últims quaranta anys a Figueres».

Un consens polític, gairebé unànime, que hauria de permetre a la ciutat treure’s les pors de sobre i aprofitar la imminent arribada dels diners de l’estat per transformar-se. Transformar-se de veritat. No es tracta només de canviar de lloc. Sinó d’aprofitar el moment per encarar els reptes pendents als barris del Culubret i el Bon Pastor. Sense que la paraula «expropiació» faci por i obligui a fer-se enrere de projectes claus com convertir l’actual carrer Avinyonet en una via amable i moderna que connecti l’estació amb el Parc Bosc i, seguidament, amb l’entorn del Teatre-Museu Dalí. Un nou carrer on, sense que això sigui utòpic, d’aquí a uns anys pot haver-hi un petit hotel o un nou equipament cultural. Una transformació que no només es necessita perquè els viatgers, de l’AVE o, tant o més importants, dels Rodalies, vagin caminant còmodament fins al centre. Sinó també per trencar amb el llarg procés de guetització del barri. Si el sector Oest de la ciutat millora, millorarà Figueres. Una Figueres que fa anys que s’empobreix en comparació amb els pobles del seu costat i que, aquest cop, no pot deixar escapar l’oportunitat de dir hola a una nova realitat. D’alliberar gairebé 90.000 metres quadrats, entre vies i estació, al centre de la ciutat; de traslladar l’envellida terminal d’autobusos; d’eliminar gran part del trànsit intern de la ciutat amb l’efecte de la nova sortida de l’autopista; i de continuar connectada tant a Europa i al món per la Jonquera (amb AVE) com amb el seu entorn més proper amb la línia de Portbou. Que no, no desapareixerà.

Subscriu-te per seguir llegint