Parlem de xarxes socials

Segons dades de gener 2023, Facebook té 2.958 milions d’usuaris actius, Youtube 2.514, Whatsapp 2.000, Instagram 2.000, Tik tok 1.051 i així podríem anar seguint amb les diferents xarxes socials que avui tenim disponibles. Un fenomen que s’inicia a principis del segle XXI i que es converteix en un moviment social per si sol. Et permet comunicar-te amb gent que mai no hauries imaginat, informar-te immediatament del que passa al món pràcticament en directe... Una eina que hem incorporat a les nostres vides de manera fàcil, gairebé sense adonar-nos-en, i que avui, per a molts resulta un instrument de comunicació diària, lúdica, d’informació, de contacte, fins i tot una gran eina laboral. 

Ara bé, a les xarxes socials, com en tot, hi trobem també el pitjor de la nostra societat: les fake news, la impunitat, l’assetjament, i s’acaba convertint en un instrument que pot ocasionar greus problemes de salut mental, ho veiem pràcticament cada dia. La sobreexposició en joves, cada vegada més joves; en gent popular del paper couché, polítics, artistes… Cada vegada és més senzill veure un tweet, un post, un reel, d’algú que ens diu que aquella és l´última interacció a xarxes, que les abandona per sanar-se. 

I, certament, és difícil estar exposat, dia rere dia, a què jutgin la teva manera de vestir, de ser, de fer, o ni tant sols això, sinó simplement convertir-te en el divertimento d’aquell o aquella que t’ha agafat com la seva diana i t’ha convertit en l’ase dels cops, que probablement ni tan sols et coneix, no ha creuat mai ni una mirada, ni una paraula amb tu però es creu amb el dret de poder dir qualsevol barbaritat. I davant d’això no passa res… Ans al contrari, hi ha qui ho justifica, i encara culpabilitza el receptor de la misèria humana. Us sona, això de revictimitzar?

Les xarxes socials són un moviment social real, i com tots els moviments socials cal cuidar-los, cal mimar-los perquè no es perverteixin i acabin representant el contrari del perquè de la seva existència.

Darrerament, he parlat molt de xarxes socials amb gent molt diferent: gent que les utilitza diàriament, gent que ni tant sols en té, gent que té xarxes privades i d’altres completament exposats. Tothom coincideix amb el mateix: cal gestionar la sobreexposició. 

Ara que ha començat el curs, veiem com alguns instituts estan restringint l’ús del mòbil no tan sols a les aules, també en els esbarjos…. Potser és una bona pensada i un inici per veure com una bona conversa, un bon debat mirant-nos els ulls, interaccionar amb les persones amb la mirada, amb un gest, aquesta conversa que es converteix en un ball ens fa molt més feliços que destrossar-nos els ulls i refugiant-nos darrera una pantalla.

Potser ara que molts parlem de civisme, ens cal retornar a aquell país que sembla que hem mig oblidat, dels CAUS, els ESCOLTES… i tornem a trobar-nos i aprendre què significa l’associacionisme. Retrobar-nos els uns als altres i teixir allò que sembla que de fa uns anys hem oblidat. 

L’institut Ramon Muntaner de Figueres prohibeix totalment l'ús dels mòbils a l’interior del centre

Subscriu-te per seguir llegint