L’institut Ramon Muntaner de Figueres prohibeix totalment l'ús dels mòbils a l’interior del centre

El debat sobre l’ús (o el mal ús) dels telèfons mòbils als centres educatius torna a estar sobre la taula després que aquest curs alguns equips directius hagin decidit prohibir-los. En aquest costat de la balança, cada vegada són més els instituts que decideixen endurir la normativa interna i restringir aquests dispositius per desintoxicar els joves de les pantalles, fomentar la socialització i l’activitat física, combatre el ciberassetjament (així com també les fotografies o les gravacions sense consentiment) i l’accés a continguts pornogràfics o violents.

L’institut Ramon Muntaner de Figueres: «És una addicció»

A l’institut Ramon Muntaner de Figueres, aquest curs han apostat per la «prohibició total» dels mòbils a l’interior del centre educatiu per a convertir-lo en un «espai lliure» d’aquests dispositius (abans el podien utilitzar durant l’estona de pati). «En els darrers anys hem intentat que l’alumnat aprengués a fer un bon ús dels mòbils però ha arribat un moment en què hem vist que estem davant d’una addicció, durant l’estona de pati la interacció entre ells era molt baixa, tots estaven enganxats a les pantalles i això, sumat a que es produïen fotos i gravacions sense consentiment, vam decidir restringir-los», assegura el director del centre, Quim Bruguera Oliveras. Els alumnes, sosté, «han agraït la decisió» i celebra que «ara parlen i juguen molt més, la relació entre ells és cara a cara, no a través d’una pantalla».

Els casos d'altres centres gironins

L’institut Bosc de la Coma d’Olot ha decidit, aquest curs, prohibir l’ús dels telèfons mòbils a l’interior del centre educatiu per «evitar la conflictivitat»: «L’any passat es tancaven deu alumnes al lavabo per fer ‘tiktoks’», recorda el director de l’institut, Marc Valls i Gurt. De moment, la valoració és «molt positiva»: «Enlloc d’estar-se asseguts en un banc enganxats a la pantalla, ara els alumnes parlen entre ells, juguen i fan activitat física a l’hora del pati,», celebra. Per això, han hagut de fer aquests espais més atractius: «Hem habilitat una zona de jocs de taula, hem comprat taules de ping pong i hem instal·lat taules de picnic», explica. També destinen més professors a dinamitzar el pati. Les famílies, assegura, celebren la decisió: «Quan els ho vam explicar es van posar a aplaudir», recorda. De moment, només han hagut de requisar tres dispositius. 

Una normativa per centre

El representant de Secundària a la Junta Permanent de Directors de Catalunya i Director de l’institut Santiago Sobrequés de Girona, Joan Cumeras, explica que «no hi ha cap normativa promoguda pel Departament d’Educació ni per la conselleria de Salut que reguli l’ús dels mòbils, sinó que cada centre pot decidir limitar-ho o no en la seva normativa interna (les normes d’organització i funcionament del centre), que s’aprova per Claustre i Consell Escolar». En el cas de l’institut Santiago Sobrequés, l’ús del mòbil al centre està prohibit «per evitar que se’n faci un mal ús», explica Cumeras, que especifica que «només es pot fer servir dins de l’aula si el professor ho sol·licita i sota la seva supervisió». En cas de portar-lo, l’han de dur «parat i guardat». «Entenem que una prohibició taxativa de portar-lo és difícil, doncs hi ha alumnes que han de portar a sobre el dispositiu, sobretot en el cas del batxillerat artístic perquè té abast comarcal i molts estudiants venen de fora de Girona», afirma el director. De tota manera, insisteix en que la recomanació per tots els que no els sigui imprescindible és que no el portin al centre perquè «no necessiten el mòbil per res, perquè a excepció de 1r i 2n d’ESO, tots els alumnes disposen d’un ordinador portàtil per treballar a l’aula» i «en cas que necessitin trucar, el centre els ho permet fer amb la telefonia pròpia». A més, defensa que «hi ha estudiants que porten mòbils que valen molts diners, i nosaltres no ens podem fer en cap cas responsables si es perd o es trenca».

«No es pot prohibir»

El director de l’institut Salvador Espriu de Salt, Xavier Serra, defensa que «el mòbil no es pot prohibir perquè estàs negant un dret a les famílies, molts pares volen que el seu fill tingui mòbil per poder-lo localitzar quan surti de l’institut». Al centre educatiu han decidit prohibir el seu ús «excepte quan és una activitat lectiva puntual autoritzada pel professor». Si detecten que algun alumne utilitza el dispositiu, el requisen. «La primera vegada és un avís i el podrà recollir al final del dia, però la segona vegada haurà de venir la família a buscar el mòbil», assegura. Una dinàmica que, sosté, «està funcionant bé».

«El mòbil no és necessari»

El Col·legi Bell-lloc de Girona fa anys que aposta per prohibir l’ús dels telèfons mòbils a l’interior del recinte. Aquest curs, però, la direcció ha volgut ser «especialment estricta» en el compliment de la mesura. El director del centre educatiu, Ramon Homs, assegura que «estem treballant amb els alumnes i les famílies perquè entenguin que el mòbil no és necessari al centre, disposem dels recursos tecnològics necessaris perquè els estudiants puguin fer qualsevol consulta i, en cas de trobar-se malament, nosaltres avisem a les famílies», afirma. En el cas que els docents detectin que estan utilitzant els telèfons mòbils, ja sigui a l’aula o al pati, «tenim un sistema d’advertències i sancions», assegura. Amb tot, afirma que «els joves tenen una gran addicció a les pantalles i vam pensar que era una gran oportunitat per convertir l’escola en un espai lliure de mòbils». I és que en les entrades i sortides del centre, «que era quan més l’utilitzaven, estaven més pel mòbil que pels companys», lamenta.

Guardats en un calaix

A l’institut de Sarrià de Ter, la direcció va apostar el curs passat perquè els alumnes d’ESO, en entrar a l’aula a les vuit del matí, deixessin tots els mòbils guardats en un calaix tancat amb clau. A les tres, un cop acabada la jornada lectiva, podien recuperar-lo. «Tampoc el poden treure a l’hora del pati», explica el director del centre, Albert Bayot. «Vam prendre aquesta decisió en veure que els alumnes tenien una dependència absoluta per comprovar si algú els havia escrit un missatge o els havia posat un like, fet que derivava en un problema de concentració, i també vam detectar que es produïen algunes gravacions que buscaven fer burla d’alguna persona, que després corrien per les xarxes socials». De moment, la valoració és «molt positiva» i ja han començat a notar que alguns alumnes deixen «voluntàriament» el mòbil a casa.

Subscriu-te per seguir llegint