Per què fer mal?

Sota aquest títol, s’expressa la realitat que viuen algunes persones grans, hi ha el tema que tractarem avui. Aquesta és una crua realitat que no es pot amagar i que s’ha de denunciar. Estem parlant del maltractament a la gent gran.

I deia Ban Ki-moon, exsecretari general de l’ONU: «El lamentable delicte del maltractament a les persones grans acostuma a passar en entorns privats i reservats, per la qual cosa una resposta pública explícita resulta molt important. Enfortim la nostra determinació de posar fi a aquest problema com a part dels nostres esforços més amplis per crear una vida digna per tots». El caire de la situació en què es dona fa difícil la seva detecció, però això no eximeix de la responsabilitat en aquest tema de totes les persones que formem la societat, cadascuna des del seu lloc i des de la seva responsabilitat.

La definició dels fets és difícil i complexa. Però es pot identificar quan estem davant de «qualsevol acte o omissió que generi un dany, intencionat o no; que es produeixi en el medi familiar, comunitari o institucional; que vulneri o faci perillar la integritat física o psíquica, el principi d’autonomia o la resta dels drets fonamentals de l’individu i que es pugui constatar de manera objectiva o percebre de manera subjectiva independentment de la intencionalitat o no de l’entorn en què es produeixi», segons la declaració d’Almeria de 1995.

Veiem, doncs, que hi ha diferents classes de maltractaments i una persona gran pot patir maltractament físic, que consisteix en l’ús de la força. I pot provocar ferides, dolor, lesions corporals i deteriorament físic. Inclou també forçar l’alimentació, l’ús injustificat de restriccions físiques i d’alguns fàrmacs sense prescripció. El maltractament psicològic causa intencionadament angoixa, pena, sentiments d’indignitat, por, estrès i ho fa amb fets o paraules. Pot ser en forma d’amenaces, insults, burla, intimidació, humiliacions, càstigs, indiferència, aïllament social, infantilització en el tracte o no tenir en compte les seves decisions. El maltractament sexual inclou tant els comportaments com els contactes sense consentiment. És l’assetjament sexual de qualsevol mena. El maltractament economicofinancer es produeix quan una persona de confiança utilitza sense permís els seus recursos. Un altre tipus de maltractament és el de negligència i abandonament. Consisteix en la no atenció, el rebuig, la negativa o el fracàs per part de la persona responsable en l’atenció a les cures de les persones grans. La vulneració de drets n’és un altre i es tracta de no respectar la dignitat, intimitat, confidencialitat, participació, llibertat i dret a decidir sobre ell mateix. Un altre tipus és l’obstinació diagnòstica que és la de fer de proves diagnòstiques que no es preveuen que tinguin una aplicació en beneficis reals per al malalt. L’obstinació terapèutica és quan s’utilitzen mitjans desproporcionats per prolongar artificialment la vida d’un pacient amb malaltia irreversible o terminal. En darrer lloc, citarem l’autonegligència i l’autoabandonament que és el comportament no conscient que amenaça la seva pròpia salut o seguretat. És la negació o el rebuig a un aliment adequat, aigua, vestit, abric, higiene o medicació.

Normalment, la persona pateix alhora diverses classes de maltractament. Cada any, en tractar aquest tema, se’m fa palesa la preocupació per les persones vulnerables i dependents que estan patint i que no reben ajut, perquè ningú, fins i tot de vegades ni el propi agressor, sap que estan maltractades. Per què s’ha de fer mal?