El futbol que no pot desaparèixer

Click. No t’has ni de moure del sofà. Toques un botó del comandament de la televisió o, com a alternativa remenes una mica per internet, i ja pots veure jugar el Girona, el Barça o el Manchester City. Bon futbol. Entretingut de veure i que, i això no es pot deixar de banda, no requereix cap de mena d’esforç. Ni t’has de desplaçar, ni passes fred, ni et mulles quan plou. El «futbol modern» no té la mística de la passió per l’Arsenal que descriu Nick Hornby a «Fiebre en las gradas». Però és molt còmode per als qui els agrada xafar el sofà. Que, siguem sincers, en major o menor grau, més o menys dies, agrada a tothom. Davant d’aquesta realitat és molt lloable que la gent, la majoria absolutament anònima, que molts vespres i cada cap de setmana treballen perquè el club de futbol del seu poble no desaparegui. Perquè hi hagi una escoleta de futbol pels més petits, perquè adolescents puguin jugar al cadet o al juvenil del poble, perquè el primer equip guanyi més o menys partits a Tercera o Quarta Catalana, perquè les nenes també puguin jugar a futbol sense haver d’anar aquell club que està a una hora de cotxe.

A aquesta gent. Els que fan més gols com Hossni Jelleun, 43 aquesta temporada amb l’Esplais de Castelló d’Empúries i els que n’encaixen menys com els porters del Portbou (Javi Tijera) o Queralt Frigola (Camallera), i a tota la resta que aixequen la persiana del futbol modest van dedicats «Els Amos de l’Àrea». Uns premis impulsats des de fa dotze anys pel Setmanari de l’Alt Empordà, amb l’insistent Lluís Ribera picant pedra setmana rere setmana, que volen anar molt més enllà de qui ha fet més o menys gols. Voler servir per recordar que, encara que tots ens agradi molt mirar com jugar el Manchester City per la televisió, el futbol de poble continua sent molt important. «La cosa més important de les menys importants» va dir Arrigo Sacchi, per molt que sempre s’atribueixi la frase a Jorge Valdano. Sigui de l’exentrenador italià del Milan o del geni comunicatiu argentí, la frase és ben certa. El futbol, l’esport en general, és molt rellevant. Sobretot el més modest. Perquè si l’esport modest, el futbol o el que sigui, arriba un dia que desapareix dels barris i dels pobles tindrem un problema. Perquè llavors sí que ni els nens, ni nosaltres ens mouríem del sofà.