Visió reduïda o holística?

Em diuen una definició del capitalisme que no havia sentit mai: «El capitalisme té reduïda la visió de la realitat». M’ho faig explicar. Doncs sí –em diu la persona amb qui parlo– el capitalisme només veu el resultat crematístic de l’acció, de qualsevol acció. Només mira el fet de poder explicar, a final d’any, els beneficis obtinguts i els dividends repartits. I aquí s’acaba. El que pugui derivar-se d’aquesta visió reduïda no li importa, si els resultats econòmics són bons...

Per contra –continua explicant-me– una visió holística de les coses, de les accions, de la vida, del món... obliga a unes actuacions més curoses i respectuoses, encara que potser menys rendibles econòmicament. Perquè no es tracta de fer diners a tota costa, sinó de cobrir despeses i generar sous dignes. Però avui, la diferència entre el que cobra l’alt dirigent d’una empresa i l’últim treballador és d’escàndol.

Hi rumio. Tinc clar que la tan cantada transició energètica no servirà de res si de retruc no aconseguim una transició social i econòmica. S’han de canviar moltes coses i molts hàbits, i hi ha molt poques ganes d’entomar aquest repte per part de ningú, ni polítics, ni empresaris, ni ciutadans. La pandèmia ens havia d’haver fet reflexionar seriosament per canviar la manera de fer les coses i estem igual o pitjor que abans. L’economista anglès Kenneth Boulding (1910-1993) ja va dir fa uns quants anys que «aquell que cregui que el creixement exponencial pot continuar perpètuament en un món finit o és un imbècil o un economista».

No sé si en aquesta societat hi ha molts economistes o molts imbècils, però sí que crec que hi ha moltes persones inconscients de la realitat de l’entorn en el qual vivim. Aquest entorn ens dona aire per respirar, aigua per beure i productes per alimentar-nos, però si en la nostra inconsciència contaminem l’entorn, resulta que respirem aire contaminat, bevem aigua contaminada (encara que la comprem en botelles) i mengem productes contaminats (encara que els comprem envasats... en plàstic!) Llavors... per què ens estranya que sorgeixin noves malalties del tracte respiratori, d’al·lèrgies diverses, del sistema digestiu?

Els joves són la nostra esperança per a produir un canvi però, com deien l’altre dia en una reunió, no ho poden fer sols. Necessiten que la generació que ha mirat cap a una altra banda durant 50 anys s’arremangui i –encara que tard– es posi al seu costat.