L’arribada de la fred

Crec que ja no ens recordàvem el que era la fred hivernal. Els carrers vuits, el vent senyorejant per la ciutat i xiulant per les cantonades, com un udol premonitori de la baixada de les temperatures; fins i tot ruixats, que feia molt que no vèiem. Ens havíem acostumat a viure en una mena d’estiu permanent, o una tardor plàcida que ens havia fet oblidar la roba d’hivern i els rigors de la fred.

Aquests dies ho hem viscut amb cruesa a Figueres i comarca. La meteorologia té molts més rivets que els de la fred o la calor ens imposen i afecten, i molt, tant els sectors econòmics, socials, de salut o culturals. Per molt que hàgim avançat tecnològicament, com espècie encara tenim alguns elements bàsics –amollats d’èpoques ancestrals– i la meteorologia n’és dels pocs que ens queden.

Però el rigor de l’hivern, i és una opinió personal basada en els records, ja no és com en anys passats. Recordo, de camí a l’escola, temperatures de 5, 6 o fins i tot 8 graus sota zero quan passava per un termòmetre penjat en un edifici del carrer Sant Pere, que repassava de bon matí i de tornada cap a casa. El Canigó sempre nevat i les tramuntanades que sovintejaven molt més que no pas ara.

En qualsevol cas, és un record. El que sí que sorprèn, són els il·lusos –perdonin l’expressió, però no me’n surt cap altra– que fan broma sobre el canvi climàtic, amb l’objectiu de negar-lo –respecte a l’arribada sobtada de la fred a casa nostra, i que penso que són més irresponsables del que creuen, que de fet no creuen ser-ho. El terraplanisme no és nou, però potser ara és més perillosa la seva pràctica que anys enrere.

Fa pocs mesos, un nord-americà va morir intentant demostrar que la terra és plana; i va morir perquè sembla que la teoria sobre l’esfericitat de la terra del segle III aC, no el convencia. Amb el canvi climàtic, passa si fa no fa el mateix. El més curiós, és que aquells que se’n riuen, o el neguen, no els afecta; a ells no, però afectarà els seus fills i als seus nets.