Aquesta pregunta del títol se la fan algunes dones. Avui encara no sabem amb exactitud quines són les causes que el provoquen, però sí que tenim mitjans per reduir-ne l’impacte. El codi europeu de la prevenció de càncer assenyala que hi ha accions amb un gran efecte en la seva prevenció. Parlem de coses molt senzilles com són mantenir un pes saludable i evitar l’obesitat, sobretot en la menopausa, fer activitat física de forma regular, reduir el consum d’alcohol i practicar la lactància materna. La majoria són els estils de vida saludables.
Per un altre costat, s’ha de posar en valor la importància del seu diagnòstic precoç, mitjançant els cribratges poblacionals de les persones de risc, ja que permeten fer la detecció al començament, quan el càncer encara no provoca molèsties, és a dir, en la seva etapa inicial. Amb aquesta finalitat, s’ha creat el programa de diagnòstic precoç del càncer de mama. La seva població diana són les dones d’edat compreses entre 50-69 anys a qui se’ls practica una mamografia cada dos anys (si surt normal). Aquesta estratègia augmenta la possibilitat de curació.
La mamografia és una radiografia d’alta definició que utilitza dosis molt baixes de RX. És la millor tècnica per diagnosticar aquest càncer en una fase precoç. Aquests raigs traspassen el pit i mostren les seves imatges, que són diferents segons la seva densitat. Tot i que les radiacions són molt baixes, només s’han de fer quan estan indicades. Aquesta prova serveix per fer la detecció del càncer de mama i també per fer l’estudi d’una lesió mamària encara no diagnosticada.
Per fer-la, la dona es posa dreta i el mamògraf capta les imatges de la mama, tot comprimint-la, perquè aquestes siguin millors. Es fan dues projeccions, des de dos angles diferents, de les dues mames. Només cal treure’s la roba, les joies i no portar cremes corporals ni desodorants. Pot ser que després de la prova quedi la mama una mica dolorida o aparegui algun hematoma en el lloc on s’ha comprimit, per la pressió que ha hagut de fer l’aparell. Si es tenen mamografies prèvies, cal portar-les, perquè es puguin comparar amb les actuals.
La prova es fa en un centre on hi ha persones especialitzades a fer aquesta tècnica i les imatges són valorades per un metge especialment format en la seva lectura i interpretació. Alguna vegada pot caldre fer alguna altra prova que aporta altra informació –ecografia mamària, punció,...– i que serveix tant per clarificar el diagnòstic com per ratificar la normalitat dels resultats de les proves.
Abans de fer-la, cal avisar de si s’està embarassada, si s’està donant el pit, de si hi ha hagut una intervenció prèvia a la mama o de si es porta una pròtesi de mama.
Si la dona és molt jove, si té menys de 35 anys, no es recomana fer-la i se sol substituir per una ecografia mamària.
Hem de dir que aquest càncer és molt freqüent en les dones, cosa que fa palesa la importància d’evitar-lo, de fer-ne el diagnòstic precoç i seguir acuradament el tractament. Com també viure saludablement i fer-ne la prevenció i el cribratge correctament i, en cas de malaltia, dipositar la confiança en l’equip sanitari.
Un llaç de color de rosa recorda el dia mundial contra el càncer de mama.
