Per als usuaris habituals del tren, l’acrònim RENFE, és molt present. Ara també es diu ADIF o R11 –sobretot pels usuaris de la línia Barcelona – Portbou–, però sempre es té present la vella RENFE. En els darrers temps, i ho hem pogut veure sense massa dificultat, les circulacions de trens convencionals han anat de mal en pitjor.
Si abans ja es tenia la certesa que la puntualitat era un element circumstancial en el moment de pujar a un comboi, ara ja es dona la nova variable que segons com, el comboi no aparegui i, per tant, canviem l’eventualitat d’arribar tard per la de no arribar. A més, en els darrers temps, també, el nombre de combois s’ha reduït, de manera que a determinades hores del dia els trens van plens fins a la bandera i a d’altres ben buits.
Curiosament, el servei té aplicacions mòbils perquè s’estigui informat online d’on és el tren en tot moment, però en el millor dels casos el tren sol estar lluny d’allà on es troba l’usuari de l’aplicació. Tot plegat un cúmul de despropòsits que perjudiquen, dia sí, dia també, als usuaris que van a la feina, la universitat o allà on vulguin a una hora determinada.
Ara hi ha uns abonaments per anar gratuïtament al teu destí, i això està molt bé, però si el servei empitjora –jsigui per unes obres faraòniques a Barcelona o pel que sigui–, al final la mesura acaba essent contraproduent. Crec que han cessat algun directiu pel mal funcionament, tot i que em temo que el problema és de major envergadura.
Per les estacions solen haver-hi corredisses, els mateixos treballadors no tenen informació per proporcionar a l’usuari i acaben pagant els plats trencats. A vegades és «incidència tècnica», «actes incívics» o «comboi anul·lat», sense més explicacions.
Pels usuaris habituals, aquest és el tren nostre de cada dia. Arribar a l’estació sense saber si sortirà el tren, ni a quina hora. El transport ferroviari és un element de cohesió social i territorial; que no funcioni a l’hora –el gestioni qui el gestioni–, és un problema de país; un més.
