Un bon dia al matí avui fa més de mig any, un Lluís que no soc jo va patir un accident de trànsit fortuït quan circulava per un cèntric carrer de Girona i de cop va sentir un greu cruixit a la part posterior del seu vehicle.

Espantat i desorientat va aturar-se i, arramblant-se tant com li fou possible a la vorera, va poder comprovar com un arbre s’havia desencaixat de l’espai de terra que l’aposentava i en caure li havia impactat al cotxe. Mala sort va pensar, arribaré tard a la feina i hauré de fer un parte a l’assegurança. Bona sort, va pensar, si l’arbre hagués caigut a l’alçada del parabrisa, potser ara no ho podria explicar, a més, aquest carrer és via de pas de molts nens cap a l’escola i hauria pogut fer mal de debò a algun vianant.

La policia local, els bombers i totes les autoritats pertinents van acudir al lloc del sinistre per apreciar la situació in situ i fer els tràmits corresponents postincident. Les fotos que jo he vist no deixen lloc al dubte: un arbre cau a la calçada i en el seu trajecte amb tot el seu pes impacta en un vehicle. Ni una fulla ni una branca, parlem d’un senyor arbre arrencat de quall i caient.

En Lluís va tramitar la reclamació a l’Ajuntament de Girona a través de la seva asseguradora. De moment, i a l’espera de la resolució de tot plegat, va haver de pagar els seus danys, això vol dir abonar la factura del mecànic i òbviament sofrir les incomoditats que això suposa: dies sense cotxe, ara com ho faig, demana favors, vine’m a buscar...

I com està la cosa sis mesos després? Per bé que ja se sap que les respostes de les administracions són lentes i, per tant, no esperava recobrar ràpidament, una majúscula sorpresa li va arribar quan la seva asseguradora li va fer saber que l’ajuntament el reclamava per haver fet malbé «mobiliari urbà» en forma d’arbre.

Així de ridícules són les coses. De moment, banyut i pagar el beure. A part de l’escassa sensibilitat, i més enllà del problema d’en Lluís, el pitjor de tot és pensar en la quantitat de diners dels contribuents que s’estan destinant a informes, contrainformes, comunicats i expedients ... Tot per intentar negar la llum del sol.

Un cas més en el qual l’administració pot fer el que li doni la gana, sense responsabilitat i pagant nosaltres. Després ens preguntem per què tothom vol ser funcionari. Com es troba a faltar en Forges i el seu «País...».