Us vull explicar una història

Us vull explicar la història d’en Joan. Sovint sortia de festa; un dia em va confessar que no estava tranquil perquè, de vegades, se li apropava alguna noia per convidar-lo i li deia alguna cosa en to lasciu o li tocava el cul. Si es queixava, li contestava: «Ei, no passa res», o l’insultava dient-li escalfafigues. Quan sortia, demanava si el podien acompanyar a casa.

Si el seguien, s’arrencava a córrer; si era de nit i trobava un grup de noies, preferia desviar-se, encara que hagués de caminar més, per por de creuar-s’hi. És un exagerat? No.

El protagonista de la història no es diu Joan, representa milers de dones com jo que patim la puta frase «no passa res, sou unes exagerades». Estem cansades que ens tractin d’exagerades, feminazis, boges i més.

Fa pocs dies, una nena de 16 anys va quedar per sortir. És molt responsable i, en sortir de la disco, va enviar un missatge a casa dient que estava bé i que anava a buscar el tren. Un o més homes la van seguir. «No passa res». Segurament, li van cridar paraules lascives. «No passa res». La van acorralar. «No passa res». La van apallissar i violar, però eh!, «no passa res». I trobes comentaris a Twitter com ara: «Per què anava sola?». Doncs sí, avui en dia encara es criminalitza la víctima i no l’agressor.

A Catalunya, es denuncien dues agressions sexuals diàries, i, això, les que denuncien. Moltes no ho fan per vergonya o per la por de ser estigmatitzades. O perquè l’agressor és la parella, un familiar o un amic de la família. Tampoc no es denuncien tots els maltractaments psicològics, ni la violència econòmica, ni la privació de llibertat...

Les víctimes pensen que, si no hi ha marques, no és violència o que no les creuran. Per què, com denuncies un home que et du a un descampat, t’amenaça amb un ganivet al coll i et diu que et despullis, que et violarà i et tallarà a talls petits si no li dius qui t’ha dit que s’ha embolicat amb una altra, motiu pel qual el vols deixar? Com denuncies això, si no tens ni un tall i a més hi tornes, perquè se’t posa a plorar i et fa creure que això és per culpa teva?

Us animo a veure el monòleg No sólo duelen los golpes (YouTube) o la sèrie La asistenta (Netflix).

Sí, s’han de fer lleis més dures per als agressors, però també és necessària més pedagogia a les escoles i amb les famílies, perquè l’educació comença a casa. No, no es tracta d’ensenyar a les nenes la cultura de la por, sinó d’ensenyar als nens la cultura del respecte.

El 25N no celebrem res: és un dia per denunciar les violències masclistes dels 365 dies de l’any que patim pel sol fet de ser dones, pel sol fet de creure que poden.