'Fake news' (2)

El 5 de maig passat ja alertava en aquesta mateixa columna del perill de donar massa credibilitat als verificadors de la informació. O per dir-ho d'un altra manera, qui controla els controladors o qui verifica els qui verifiquen? Va passant el temps i es va agreujant aquesta situació que, més enllà de la creixent censura mal dissimulada, comença a afectar ja a la restricció de la llibertat d'informació, al pensament crític i a l'exercici del periodisme d'investigació.

Ara ja es repeteix dia sí dia no, per tots els mitjans tradicionals, que hem d'estar atents i vigilant als bulos, les falòrnies i les nomenades fake news en general com si no anés amb ells ni la desinformació ni l'ocultació d'informació o, a la inversa, la sobreabundància (marejant) d'informació, on el dit coronavirus seria un claríssim exemple.

Caldria recordar que la desinformació ve de molt lluny, abans d'Internet, i que, tant abans com ara, els màxims productors de fakes -siguin mentides, mitges veritats, postveritats o informació enganyosa- són els estats, els grans organismes transnacionals com l'OCDE, l'OMC, l'FMI, el BM, etc. (més que els internacionals, com l'ONU), les grans multinacionals com les GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft), els grans oligopolis de la informació i de les agències de notícies internacionals, les grans productores cinematogràfiques, les grans fundacions vinculades a magnats multimilionaris, els serveis d'intel·ligència, i també hi hauria una petita part pels partits polítics i algunes ONG.

La suma de tots aquests àmbits s'estima que produeix el 90% o més de desinformació o informació dirigida, enganyosa, equívoca, interessada o manipulada, i també de propaganda. Per tant, atribuir ara i engrandir, com s'està engrandint fins a l'infinit, casos tipus el de Miguel Bosé i l'associació de la desinformació a les fake news via on-line, fent abstracció de la desinformació via off-line, és ja de per si una fake monumental (una mentida en si mateixa). Ocultar (o intentar ocultar) el 90%, com s'està fent, per engrandir el 10%, fins i tot arribant a afirmar que pot significar la desestabilització de les democràcies, governs, perill per a la població, etc., és clarament un despropòsit orientat a justificar la censura. El monopoli de la informació, ara amb Internet, ja no el té l'Estat, ni l'Estat profund, ni el sistema, i això és el que molesta. Per contrarestar-ho, com va passar amb els confinaments, quan van proliferar els «policies» de balcó, ara estan proliferant els «policies» d'Internet, i no em refereixo als anomenats trolls (rebentadors de xarxes socials), sinó a suposades empreses neutrals o fundacions de fact-checking (verificadors d'informació), que resulta que estan vinculades, unes més que altres, a grups de pressió del mateix sistema.