«Las Muchas», un clam a la bellesa i l’essència de les dones grans, sacseja Lladó

Fa deu anys, la coreògrafa i ballarina mallorquina Mariantònia Oliver va presentar, per primer cop, el projecte de dansa Las Muchas amb la complicitat d’un grup de dones grans del seu poble. Oliver allunya el caràcter social del muntatge, que s’ha anat fent a altres indrets, i en realça «la mirada artística», respectuosa i l’empoderament que els suposa a aquestes dones formar-ne part. Diumenge, a les 6 de la tarda, Las Muchas arriba al Teatre Sindicat de Lladó amb la complicitat, també, de vuit dones grans del poble amb les que la coreògrafa treballarà durant tres dies amb la voluntat «de despertar el cos».

La creadora transmet la satisfacció íntima que li ha suposat Las Muchas «pel fet d’haver-li permès donar visibilitat a la dona en una edat que està com descatalogada, que sembla que t’has de retirar de la vida». Ella diu no reivindicar absolutament res sinó el fet que «nosaltres som, que ens fem visibles, que som vigents». És el mateix missatge que va expressar fa pocs dies l’actriu Emma Thompson a la Berlinale i moltes altres dones creadores abans. «Fins fa poc, en cinema, teatre, gent gran en veies poqueta. Homes, sí, dones, mai», assegura contundent Oliver qui té ben clar que és un moviment «de normalització».

Las Muchas és un clam a la bellesa, la felicitat, l’esperança, però també a les diferències i l’essència de cada dona. De fet, el muntatge original es va nodrir de missatges transmesos per les mateixes dones participants. «Jo les vaig recollir com a coreògrafa que soc i els hi vaig donar forma», diu Oliver qui ha arribat a ballar amb dones de més de noranta anys. «Posar cossos normals perquè siguin escènics és molt potent», admet. És quelcom que les afecta a totes. «Poder treure això d’elles i que elles es lliurin per mostrar-se és molt maco», explica emocionada. De fet, moltes dones que hi han participat mai havien pujat a un escenari i fer-ho «tal com són, treure el drama al ser gran; al contrari, posar-li el plaer». «Sempre pensem en l’escena com si haguéssim de representar alguna cosa i no, la idea és provar i sentir-se tranquil·la i tan bonica com ets, perquè la bellesa sorgeix de la serenor, no del maquillatge», conclou.