Una gironina se situa entre els millors químics d’Espanya

La Societat Espanyola de Química ha reconegut la gironina Alicia Casitas amb el premi de millor investigadora jove amb grup de recerca propi. Aquest tipus de guardons, que engloben altres categories, són la màxima distinció nacional d’aquesta disciplina científica i s’atorguen anualment per distingir trajectòries acadèmiques i professionals en el camp de la química i de la recerca.

Veïna de Can Gibert del Pla, Casitas va néixer a Girona el 1985, va estudiar Química a la Universitat de Girona i des de ben jove va tenir clar que volia fer carrera com a investigadora. Després de fer el doctorat també a Girona va marxar a Alemanya per fer recerca postdoctoral. «Quan vaig començar la recerca vaig decidir especialitzar-me en l’estudi de metalls alternatius i més sostenibles aplicables a processos industrials en substitució de metalls nobles, que són més cars i nocius per la salut», explica Casitas. 

Després de l’estada a Alemanya va tornar a Catalunya, concretament a l’Institut Català d’Investigació Química de Tarragona. Aquí es va endinsar en una recerca basada en el desenvolupament de reaccions a través d’irradiacions amb la llum, en una clara aposta per la sostenibilitat. 

«A partir d’aquest punt, em van començar a sorgir dubtes sobre si continuar la meva carrera investigadora a Catalunya o marxar a l’estranger, tot i que vaig obtenir una beca postdoctoral per liderar un grup a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de Girona, em va sorgir una millor oportunitat altre cop a Alemanya i em vaig decantar per aquesta segona opció».

Marxar d'Espanya

Casitas reconeix que hi ha molts científics espanyols que acaben prenent la decisió de marxar. «El finançament per poder començar un grup de recerca a altres països europeus com Alemanya és més elevat, a Espanya no hi ha suficient suport per a investigadors joves i, en general, hi ha menys opcions per desenvolupar-se com investigador independent; a altres països es potencia més la investigació bàsica en qualsevol àmbit», lamenta Casitas, qui admet que no tanca la porta a tornar si li sorgís una bona oportunitat, ja que ha hagut de deixar gran part de la seva família i entorn enrere. A tall de curiositat, la investigadora explica que al seu departament d’Alemanya hi ha dues professores més que també són espanyoles.

Malgrat tot, la investigadora vol remarcar la bona qualitat de l’educació que ha rebut a Catalunya. «Vaig estudiar a l’escola del barri, a l’institut Santa Eugènia i a la UdG, sempre he anat a centres públics i crec que és molt important donar suport a l’educació pública perquè tothom tingui les mateixes oportunitats; en el meu cas ha sigut primordial perquè els meus pares no tenen estudis universitaris i gràcies al sistema que hi ha he pogut rebre una bona educació».

Des del 2019, Alicia Casitas és professora adjunta de Química Orgànica a la Facultat de Química de la Universitat de Marburg, on també dirigeix un grup de recerca. En els últims anys, ha rebut diversos reconeixements per la seva tasca com a investigadora.

En la mateixa línia que en la investigació que havia fet anys enrere, els seus interessos de recerca inclouen estudis fonamentals de química organometàl·lica i el desenvolupament de metodologies sintètiques sostenibles cap a reaccions de formació d’enllaços amb metalls de transició de primera fila. «Cada cop hi ha més grups de recerca que investiguen per aconseguir reduir la petjada de la indústria en el medi ambient, hi ha més consciència i és important que entre tots aportem el nostre granet de sorra, com en aquest cas en el canvi dels processos químics». 

Conciliació familiar

Casitas ha sigut mare fa gairebé dos anys i admet que la conciliació no ha sigut fàcil. «En polítiques d’igualtat, reconec que Espanya està a l’avantguarda d’Europa, amb millors condicions que altres països més nòrdics; en el cas d’Alemanya també hi ha flexibilitat en la baixa de paternitat i de maternitat, però pel context social el rol de criança recau molt més en la dona, i això ho noto molt quan ho comparo amb amics meus de Catalunya que també estan en la mateixa situació».

Subscriu-te per seguir llegint