La història d'amor d'una noia de Roses que va començar a Montilivi

Girona enamora. I el Girona també. Ahir, l'equip de Míchel va aconseguir la inaudita victòria davant del Barça (2-4) per tornar a situar-se líder en solitari de Primera Divisió. La celebració es va sentir per tota la província, però, sobretot, a Barcelona. On, centenars d'aficionats i aficionades es van desplaçar per presenciar en directe la gesta dels blanc-i-vermells a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. A Montjuïc, en dos seients ubicats en un lateral de l'estadi blaugrana i envoltats de milers de culers, l'Andreu Pascual i la Marta Soldevila van ser molt feliços veient al seu equip plantar cara i guanyar al conjunt de Xavi.

"Va ser brutal. Una passada. M'ha costat molt dormir perquè el que vam viure va ser històric. Va ser un bany. Vam jugar molt millor que el Barça, amb una repassada tàctica de Míchel a Xavi. Mai hauria imaginat tot el que estem fent. Encara no m'ho crec", exclama l'Andreu. Són les sensacions que tants i tants gironins senten des dels darrers cinc mesos, quan va començar la lliga amb un Girona de llegenda.

En el seu cas, ell va anar a Montjuïc amb els abonaments dels seus pares, que "són del Barça de tota la vida". "Ens van fer el favor de quedar-se a casa per deixar-nos anar al derbi a la meva parella i a mi. Els seus seients estan al lateral i vam estar entre l'afició del Barça amb les nostres bufandes i banderes del Girona. No hi va haver cap problema", comenta Pascual referint-se a la germanor que hi ha entre ambdós clubs catalans.

Tenint en compte que l'Andreu ha nascut en una família culer, ell també ho era de petit. Concretament, va ser-ho fins al 2014 quan va enamorar-se del Girona i posteriorment també ho faria de Soldevila, la seva parella, en un partit a Montilivi.

La mare de totes les victòries. El Girona assalta el camp del Barça (2-4)

A continuació, explica l'inici de la seva història d'amor particular: "Jo soc de Barcelona, del barri de les Corts, que està a cinc minuts del Camp Nou. Soc -o era- del Barça des que tinc ús de raó. El meu pare, fins i tot, em portava a veure Messi al Miniestadi quan ell era aleví i tenia 14 anyets... Però quan Guardiola va marxar, vaig deixar de ser del Barça. No només pel joc, amb una evident davallada després de l'època de Xavi, Iniesta, Puyol, etc., sinó perquè el Camp Nou era poc familiar. Hi ha càmeres de fotos per totes bandes, molts turistes... A la meva zona, que era la tercera graderia lateral, mai podia fer pinya amb la gent del costat. Cada jornada venien persones diferents... En canvi, a Girona això no passa".

Pascual va trepitjar Montilivi per primer cop la temporada 2012/13 en la final del play-off contra l'Almeria, quan els gironins van perdre. "Hi havia Rubi a la banqueta. Vaig pujar amb un amic cap a Girona i aquell dia, sense saber-ho, em vaig enamorar d'aquell club petit, familiar i humil. Des d'aleshores, he pogut viure els millors anys del Girona. Som líders de Primera Divisió. No tinc adjectius per qualificar el què estem fent perquè no n'hi ha. Ni els periodistes els sabreu trobar. És molt bèstia", apunta. A part de conèixer el Girona, a Montilivi també es creuaria el seu destí amb el de la Marta. "Ja portem 5 anys junts. Ara visc amb ella a Roses...", afegeix.

L'escalenc Valery Fernández s'afegeix a la festa del Girona contra el Barça, el seu ex

L'alegria que senten en l'actualitat és immensa. "Sempre que vaig a veure el Girona pateixo, com suposo que ho fa molta gent, perquè a Montilivi hem tingut moltes desgràcies i decepcions enormes. Per això, quan anem a camps d'equips que teòricament són millors que nosaltres, firmo l'empat. Si empatar al Camp Nou ja va ser un somni, guanyar a Montjuïc fent un partidàs va ser... Molts culers ens van felicitar a la sortida del camp, fins i tot al metro. Estaven resignats pel joc del Barça i ens van dir que 'almenys guanyeu vosaltres la lliga'. També ens repetien 'quin gran entrenador teniu, no com el nostre'", manifesta.

Després de tot i de tant, l'Andreu ho té clar: "El meu cor diu que siguem campions. Per què no? Per joc i sensacions ens ho mereixem totalment. El meu cap diu que tant de bo poguéssim entrar a la Champions. Si no, a l'Europa League. Ho hagués firmat amb els ulls tancats a principi de temporada. Mare de Déu. Tant de bo el Girona a Europa i que Míchel tingui ganes de quedar-se i continuï amb aquesta ambició de cada dia superar-se més i més".

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info

Subscriu-te per seguir llegint