A aquest Girona li va la marxa. Res l'atura. Ni el Barça. Va boig per continuar fent història i això és el que ha fet aquesta nit a Montjuïc. Perquè sí, el Girona també ha guanyat al camp del Barça en un altre recital dels de Míchel que ha acabat amb els "olé" del mig miler llarg d'aficionats blanc-i-vermells que s'han desplaçat al Lluís Companys. El Girona surt de Barcelona líder en solitari després d'un partit que Dovbyk i Miguel Gutiérrez han encarrilat i que Valery i Stuani han liquidat al tram final. El Barça, que hauria pogut empatar en l'afegit, no ha tingut resposta. La festa dels jugadors gironins al final del partit estava més que justificada.

Mai el Girona havia arribat tan carregat de moral a un partit contra el Barça. Segurament, el moment sublim de l'equip convidava a ser optimista i a sortir, valents, a guanyar a Montjuïc. Ara bé, convenia també no equivocar-se ni perdre gaire el món de vista. I és que per molt que el Barça no sigui el millor Barça, el Girona no podia presentar-se a Barcelona a presumir que juga molt bé i que guanyaria perquè és molt «guai». En futbol això no val. Calia posar-s'hi, treballar el partit i arremangar-se. Míchel no volia cap etiqueta de favorit. Només faltaria, contra tot l'arsenal blaugrana que tenia al davant. A diferència d'altres anys, tanmateix, el Girona arribava carregat d'artilleria pesant per buscar el botí. Ningú descartava la sorpresa. La qualitat del rival, això sí, forçava Míchel a tapar-se un xic més que de costum i protegir l'equip. Tot i això, l'escollit per suplir el lesionat Herrera va ser Iván Martín. Això va fer que Couto entrés a l'onze i Tsygankov passés a la mitja punta. Tot plegat per formar amb una línia de cinc en defensa i de tres en atac, amb David López pivotant entre la rereguarda i el mig del camp.

El partit prometia i va respondre a les expectatives de seguida. Tocaria patir i córrer força minuts darrere la pilota quan el Barça la tingués i saber sortir al contracop. Els de Míchel van veure's obligats a defensar molt enrere davant una pressió altíssima de la línia d'atac blaugrana. Tot i això, a la contra eren una amenaça sempre. Un primer avís de Tsygankov a mans de Peña va ser el primer avís que els de Míchel no havien vingut d'excursió. El setge del Barça era màxim i començaven a arribar les primeres ocasions de Lewandowski, ben resoltes entre David López i Gazzaniga. El Girona no s'arronsava i respondria com el que és aquesta temporada, un gran. Una bona passada de Couto cap a Tsygankov va deixar sol l'ucraïnès que només va haver de fer la passada de la mort cap al seu compatriota, Dovbyk, perquè fes pujar el 0-1 al marcador. El sector blanc-i-vermell de Montjuïc esclatava ben aviat.

El 0-1 no va aturar l'ímpetu del Barça que va continuar collant els gironins. Gazzaniga, amb el pit, evitaria l'empat de Rafinha. No hi podria fer res el porter argentí per aturar el cop de cap, massa fàcil, de Lewandowski a la sortida d'un córner. El Girona havia resistit moltes envestides, però encaixava un gol a pilota aturada i permetia al Barça empatar el partit. A partir d'aquí, va començar a veure's un altre Girona. Ja se sap que, sovint, als de Míchel els va bé rebre un gol i així va ser. Tot i un parell d'intents malintencionats de Rafinha, va començar el xou de Miguel Gutiérrez. El lateral, per dir-ho d'alguna manera, madrileny va carregar-se l'equip a l'esquena i va començar a arribar a l'àrea de Peña amb perill. El porter blaugrana va evitar el gol de Miguel amb la punta dels dits i poc després, el madrileny veuria com la seva rematada lleparia el pal. No perdonaria, Miguel a la tercera, després d'una paret amb Dovbyk, va enviar la pilota al fons de la xarxa amb un punxot inapel·lable.

Amb l'1-2 van arribar uns grans minuts del Girona, que fins i tot va fer que se sentissin els «oh» dels seus aficionats després d'un rondo d'unes quantes passades entre Blind, Miguel i Aleix Garcia. Tot i això, la darrera oportunitat de la primera part va ser de Lewandowski ben neutralitzada. El partit no havia tingut treva durant una primera part de vertigen amb bons atacs a les dues porteries.

La represa va començar altre cop amb el Barça enfonsant la línia defensiva del Girona i un parell de primers intents de De Jong que va desfer Gazzaniga com va poder i un cop de cap escarransit de Rafinha. El Girona sobrevivia al setge blaugrana amb relativa comoditat malgrat una rosqueta de Gundogan que va fregar el pal. A partir d'aquí, Michel va guanyar la partida tàctica a Xavi en els canvis. Mentre Lamine Yamal, Balde i Ferran Torrres no apareixien, entre Valery i Stuani van generar-se el tercer gol blanc-i-vermell. En una passada llarga de Blind, l'uruguaià va guanyar el duel amb Araujo i va cedir perquè Valery rematés la feina. Ara sí, restaven deu minuts mal comptats, però la victòria no es podia escapar. I això que Savinho i Solís van perdonar la golejada. En l'afegit, Gundogan va posar emoció a una festa que Lewandowski va estar a punt d'espatllar. Stuani s'hi afegiria al darrer minut per arrodonir el marcador i afegir-se a la gran festa del Girona a Montjuïc.