L’historiador empordanès David Serra posa en valor la història de masos i edificis singulars de Boadella

David Serra Busquets (1973) és historiador, investigador i el cronista oficial de Boadella, el seu poble. Després d’escriure uns quants llibres sobre aquest indret, aquest divendres, a les sis de la tarda a la Societat, presenta el llibre Cases pairals de Boadella, un viatge aprofundit per la història de totes les cases pairals i masos del poble, així com d’altres edificis singulars com l’església, el castell i el recinte emmurallat, les escoles, la Societat la Caritat, «que donava servei mèdic a totes les famílies del poble», i el Sindicat o Cooperativa Agrícola, dels anys 30, «que va promoure un grup de pagesos locals per tenir un trull per moldre les olives i una premsa per al vi». En aquest volum, que s’acosta a les set-centes pàgines, l’autor hi ha introduït dades inèdites, mai publicades, obtingudes després d’una llarga immersió en arxius i biblioteques del país. A més, partint de fons orals, recollides al llarg dels anys, ha descrit com era la vida en un mas abans de la guerra civil o en un molí fariner, reconvertit en central hidroelèctrica.

David Serra recorda que, a cada festa major, es publicaven uns llibrets amb articles on ja radiografiava la història mas per mas. Aquell va ser el primer pas per anar recuperant relats quotidians que ara ha ampliat. «Això dona sentit a allò que he estudiat», reconeix. Boadella és un territori amb un passat molt ric que acull masos -en total n’ha documentat uns trenta- encara habitats, i amb explotació agrària, ja documentats l’any 1130. Serra ho ha pogut certificar aprofundint en unes escriptures del monestir de Santa Maria de Vilabertran i resseguint-ne els topònims.

Famílies senceres exterminades per la pesta negra

L’historiador explica que fa un temps es localitzaren uns capbreus del 1320 i 1321 a l’arxiu del castell Palau-Surroca de Terrades, dins el fons Alòs-Moner, ara conservats a l’Arxiu de la Biblioteca Nacional de Catalunya. Aquests detallen «una relació dels habitants dels masos, molins i bordes -un mas més petit depenent d’un més gran- en el terme del castell de Boadella i les cases habitades amb els noms de les famílies que vivien dins el recinte emmurallat, al costat de l’església i el castell». Aquest document, que també ha investigat Dolors Padrós, és «un tresor», afirma, ja que inclou informació sobre les finques que treballaven i què pagaven com a cens al senyor del castell. «Hi apareixen masos molt antics, que encara es mantenen, i cases de dins del recinte emmurallat que hem pogut identificar on estaven ubicades». Segons els seus càlculs, el 1321 vivien a Boadella unes dues-centes quaranta persones. Val a dir, però, que moltes d’aquelles famílies van desaparèixer amb l’epidèmia de pesta negra del 1348. Ara, hi ha cent vint habitants. 

Per elaborar aquest llibre, l’autor ha consultat nombrosos arxius, com el comarcal, on hi ha la documentació antiga de l’Ajuntament de Boadella i les Escaules i un manuscrit del 1915 fet pel secretari Pere Pla Marcé amb moltes referències històriques, sobretot del XIX. També el de Protocols de l’Arxiu Històric de Girona, on hi ha dipositats els protocols notarials, i l’arxiu Diocesà de Girona on ha localitzat la informació sobre l’església i la rectoria de Boadella, des de l’edat mitjana. «La documentació antiga de l’església es va cremar durant la guerra civil i la del castell, encara habitat i Bé d’Interès Nacional, també és difícil de trobar perquè va tenir diferents propietaris». Serra destaca que també ha consultat l’Arxiu de la Corona d’Aragó i el Portal de Archivos Españoles (PARES), així com l’hemeroteca de Figueres, Girona i de la biblioteca nacional d’Espanya.