Per què Temporada Alta programa Peeping Tom a Figueres?

El torbador univers de Peeping Tom torna a Temporada Alta després de més d’una dècada amb Diptych: The missing door and The lost room, l’estrena del festival a Figueres. Aquest dissabte el Teatre El Jardí es convertirà en subseu del certamen amb una proposta d’alta volada, a càrrec d’una de les millors companyies del continent, els belgues Peeping Tom, amb un espectacle de dansa que flirteja amb el teatre i té una escenografia impossible d’encabir al Municipal de Girona.

«Hem fet de la necessitat virtut», reconeix el director del festival, Salvador Sunyer. Figueres estava interessada a acollir algun espectacle del certamen, que en trenta anys d’història no hi havia programat mai res, i Temporada Alta volia tornar a comptar amb Peeping Tom, després del seu debut el 2011 amb À louer, un muntatge «molt més petit» que Diptych, una producció massa gran per les ajustades dimensions dels escenaris de Girona i Salt. El Municipal, perquè té una boca d’escenari «petitíssima», de 8,90 metres d’amplada, i El Canal i el Teatre de Salt, per la capacitat d’espectadors.

El festival ha trobat la solució a El Jardí, el teatre més gran de les comarques gironines, amb una boca d’escenari de 12 metres, que «tampoc és escandalosament gran», però sí suficient per a l’espectacle, format per dues peces curtes -The missing door i The lost room- signades per Gabriela Carrizo i Franck Chartier i protagonitzades per personatges que van evolucionant en espais dels quals no poden escapar. 

En algunes ocasions, Peeping Tom hi suma encara una tercera peça (The hidden floor), com va fer l’any passat, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), formant un tríptic. Triptych, però, ni tan sols cap a Figueres, explica Sunyer.

A banda d’un escenari més gran, El Jardí també té un aforament major: té 900 butaques, per les 600 del Municipal de Girona. «Ens feia por començar en una ciutat nova amb un aforament tan gran, però la reacció del públic ens ha sorprès molt», admet Sunyer sobre la cita de demà, que està a punt d’exhaurir les entrades. Ahir s’havia venut el 98% dels tiquets i «tot i estar al mig de Fires, vindran molts espectadors de Girona».

Sunyer considera que la via oberta enguany a Figueres pot convertir la ciutat en una «subseu interessant», tant per sumar un tipus d’espai que fins ara no estava ben cobert com a l’hora d’establir «ponts entre la Catalunya del nord i la del sud», incidint en el públic francès i més en un moment en què el govern d’ultradreta a Perpinyà dificulta que s’hi vegin les propostes «més obertes».

Temporada Alta fa anys que reclama un nou espai per a acollir arts en viu a Girona i suplir les mancances del Teatre Municipal, que no permet programar produccions de gran format, sobretot de dansa. «A Girona li falta un teatre amb un escenari de vint metres d’amplada per dotze de fondària amb graderia i capacitat per a set-centes persones», ha assegurat Sunyer en més d’una ocasió, proposant també una gran nau buida com a alternativa.

El director del festival ja avança que Figueres no seria la solució al que demana. «En els espectacles de dansa és molt important que es pugui veure bé el terra, i això no passa ni al Municipal ni a El Jardí», apunta.

I l’Auditori de Girona, on Temporada Alta ha programat espectalces de dansa i òpera algun any, tampoc seria la solució òptima, perquè l’escenari no té prou fons.

Això ha fet que un altre dels muntatges de dansa més destacats d’aquesta edició, The Goldberg Variations de Rosas i Anne Teresa De Keersmaeker, s’hagi programat a Barcelona, amb dues funcions ja plenes al Mercat de les Flors.

Subscriu-te per seguir llegint