Figueres es Mou programa una desena edició molt diversa, plural i participativa

Figueres es Mou arriba a la seva desena edició i ho fa no només reivindicant la seva capacitat per programar espectacles d’alt voltatge, sinó posant en valor espais de la ciutat. Aquests dos aspectes es fusionen a Gran Bolero del coreògraf Jesús Rubio Gamo, guardonat amb el premi Max 2020 al millor espectacle de dansa, que clourà el festival diumenge al pati d’armes del castell de Sant Ferran. El responsable de continguts, Roger Fernández, creu que l’espectacle, que mou una dotzena d’intèrprets, serà «meravellós i difícil d’oblidar» tenint en compte l’entorn i la càrrega d’una peça que evoca l’esforç i el plaer de resistir.

Portar un espectacle de dansa fora del context d’un teatre amaga una forta complexitat. Ho saben bé l’equip de professionals –quatre persones fixes, que s’amplien a sis aquests dies– que imagina i dona forma al festival, enguany plantejat «com una celebració per recollir i condensar tot allò que hem anat fent en aquestes deu edicions i que sentim que és personal i identificatiu nostre». Així, s’estrena cançó oficial composta per Mazoni, Balla amb mi i, a més, el públic tindrà accés, des d’aquest dimarts i fins diumenge, a vint-i-dos espectacles diversos, alguns d’ells molt impactants i amb un fort caràcter participatiu, és a dir, que es crearan al llarg del festival i durant aquest es compartiran públicament.

Mazoni posa ritme al Figueres es MOU

És el cas de Las Muchísimas, la peça de dansa-perfomance on quinze dones empordaneses de més de seixanta anys s’han apuntat per expressar la diversitat, l’experiència i el ser i l’estar. L’altra proposta participativa de dansa vertical és Fargar, de la Cia. Berta Baliu, en la qual col·labora activament la colla castellera de Figueres.

Enguany, el festival recupera la internacionalitat, després del parèntesi obligat de la pandèmia, programant companyies de Mèxic i França com Bivouac que presenten Lemniscate, una exploració acrobàtica entre el temps i l’espai amb una instal·lació que construiran el dia abans, o Barks amb la peça Moon. Tots aquests espectacles es podran veure en espais públics, al carrer. «Com més diversitat millor per poder captar que la dansa és molt plural i diversa», assegura Fernández.

Cal destacar que els responsables de Figueres es Mou sempre han cercat fer xarxa. Així, amb cineclub Diòptria programen el documental Bailar la locura, dimarts a La Cate, que, un cop acabada la projecció, les tres ballarines que el protagonitzen representaran la peça que van concebre a la plaça de La Cate. A més, es programa Pina, l’homenatge de Win Wenders a una de les grans icones de la dansa contemporània, dimarts i dijous, a CatCinemes. També repeteix la col·laboració amb la biblioteca amb una peça inspirada en Bestiari de Joan Fuster i dins la iniciativa Balla’m un llibre.

La precarietat del sector

Que dins les arts escèniques impera la fragilitat és un missatge que els professionals fa anys que clamen. També exigint que la dansa tingui més presència en les programacions regulars. Per aquest motiu, dins el festival, i en col·laboració amb el col·lectiu Última Merda, s’ha inclòs un acte dirigit en exclusiu a professionals. Es tracta d’una assemblea per «reflexionar sobre la fragilitat i precarietat que viu el sector de la dansa a causa de la poca estabilitat que tenim des de tots els àmbits, no només de l’artista, que ha de treballar sense cobrar res, fins a fer l’espectacle i no trobar on mostrar l’obra». Tot això, doncs, posa en evidència la necessitat d’iniciatives com Figueres es Mou que, tal com recorda Fernández, és un dels cinc festivals de dansa de Catalunya que permeten «crear els circuits i la xarxa perquè el gran teixit artístic del país puguin disposar d’un espai d’exhibició».

«No podem treballar sense una mirada d’estratègia de futur»

La peça reflexiona sobre la situació de desconcert emocional davant els efectes de la ‘desconnexió pandèmica’. Els intèrprets parteixen d’un malson per copsar l’oportunitat de reinventar-se.

Peça que cerca establir una relació entre el temps i l’instant. La nova proposta de Jesús Benzal indaga en l’ara per reflexionar sobre allò que roman, davant d’altres accions efímeres.

Improvisació contaminada per les inquietuds dels germans Guillem i Pol Jiménez, i les germanes Lorena i Marta Nogal, un espai per a la individualitat des de la creació instantània en col·lectiu.

Figueres es MOU tancarà la desena edició amb l’espectacle ‘Gran Bolero’ de Jesús Rubio Gamo, al Castell de Sant Ferran